Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Maltractament
Títol original: Maltrato
1999
Videoprojecció: DVD (color, so)
Dimensions: 16'
Dimensions variables
Referència: ACF0763
Edició: 2/5


Maltrato és una videoprojecció que, com un trompe-l'œil, mostra un panell de flors, de grans pètals de colors, que a poc a poc és destruït per uns trets. Els trets se succeeixen, en una cadència insistent, fins que les flors queden del tot destruïdes i destrossades a terra. L'espectador, per la força del trompe-l'œil i per la grandària de la imatge -que arriba des de terra fins al sostre-, es troba inclòs, absorbit enmig d'un tiroteig, i no sap fins a quin punt forma part de l'escamot d'afusellament o de les flors crivellades. A més, la banda sonora de la videoprojecció -el so dels trets com una fuetada- contribueix a crear un sentiment de repetició i cadència que referma la crueltat metafòrica de la imatge. Precisament l'element que Javier Peñafiel posa en joc en aquesta obra és la metàfora. El mur de flors és una imatge que resumeix el concepte de bellesa, però alhora aquesta bellesa purament visual funciona com a metàfora; com a part visible de tot allò que concerneix les nostres aspiracions personals; com a símbol de la confiança que dipositem en els projectes estètics, en la cultura, i com la protecció que construïm sobre el nostre ser en el món. I, no obstant això, aquesta bellesa és sotmesa a un maltractament constant.
La videoprojecció Maltrato reclama lentitud enfront de la velocitat de les imatges, una certa detenció en el temps, i en la seva mateixa crueltat ofereix una imatge de bellesa: els pètals que volen lentament, encastats contra el mur, el balí perfecte… L'obra de Javier Peñafiel no és tremendista, no dramatitza. El panell de flors inicia una metàfora directa que utilitza el mateix parany de la bellesa en què ens agrada creure: no mostra el món on ens agradaria viure, ni fa una crítica explícita de la realitat en la qual vivim, sinó que ens presenta el món que ja habitem, que cada dia construïm i que d'una manera cínica ens agrada maltractar.
Javier Peñafiel fuig premeditadament de l'obvietat, del que és evident i de la crítica explícita. En les seves obres, sota la subtilitat es destil·la una forta càrrega sarcàstica, cruel, violenta i irònica. L'aparent bellesa poètica oculta un costat pervers però matisat, que ataca el nostre imaginari emocional. Els aspectes que incideixen en el social, el polític o l'artístic no apunten al gran discurs, sinó que es conceben des d'una centralitat del subjecte en el seu sentit afectiu i íntim. Aquí hi ha l'efectivitat de la seva obra: el lloc on es resumeixen la implicació i la militància política de la seva joventut, i també el seu compromís i la seva preocupació per la realitat i el món on vivim, està precisament en la seva voluntat de dirigir-se a l'individu amb aquesta mena de crit d'atenció a la responsabilitat personal que cal exercir quotidianament.