Lightbox
Enrere
Sense títol
Títol original: Sin título
1997
Guix i fusta
Dimensions: 200,9 x Ø 80,5 cm
Referència: ACF0636
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció
A la dècada dels anys vuitanta, l'escena artística portuguesa va començar a atraure l'atenció internacional, mostrant un panorama d'una extraordinària vitalitat que anava més enllà de les personalitats que inicialment s'havien format en l'ambient dels interessos i les preocupacions de caràcter conceptual propi dels anys setanta. La dècada dels vuitanta va consolidar formalment figures d'aquest entorn com Julião Sarmento o Leonel Moura, però el to de renovació el va subratllar l'emergència d'una generació d'artistes joves que treballaven des d'una posició precisa respecte dels corrents internacionals, i que establien en la seva obra un control rigorós de l'estil i dels mitjans tècnics que hi utilitzaven. En aquest context, i en el camp escultòric, José Pedro Croft destaca com un artista extremament subtil i poètic, interessat per les tensions que generen la plenitud i el buit, una metàfora per parlar del cos (volum) i de l'absència (temps) en termes de fragilitat i d'inestabilitat, des d'una perspectiva que busca els intersticis de silenci i immobilitat perquè els considera els moments clau de l'esperit escultòric: l'abans del moviment, i a partir d'aquí la inestabilitat equilibrada que travessa tota la seva obra. Els interessos i les preocupacions d'aquest artista s'han mantingut al llarg de les dues últimes dècades, però les solucions que Croft ha ideat durant aquest període han concretat diverses etapes, en cadascuna de les quals s'han integrat els resultats de les precedents. L'obra Sense títol, de l'any 1997, pertany a una època en la qual els elements escultòrics es depuren fins al límit de l'austeritat i la simplicitat per tal de generar un espai buit propici a una reflexió que abordi el sentit i la funció de la mateixa escultura. Es tracta d'una etapa d'una gran maduresa, en la qual Croft crea figures compostes, molt intensament escultòriques, en les quals s'integren diverses peces de mobiliari que es proposen com a volums escultòrics, de manera que se n'exclou la condició d'objectes, tant si són trobats com si no. L'espai que aquestes obres generen tendeix a qüestionar les relacions espacials i figuratives del volum: la seva obra introdueix nombrosos elements de pertorbació i de distorsió en els debats al voltant de l'escultura postminimalista, i proposa un nou espai de relació entre el cos i els objectes com a estadis plens de tot allò que és escultòric. En aquest sentit, cal subratllar un cert paral·lelisme entre la seva obra i la de Susana Solano, tot i que Croft ha trobat solucions formals i estilístiques divergents. (Aquesta relació es va posar en relleu en l'exposició José Pedro Croft. Susana Solano. A Céu Aberto, presentada l'any 1997 a la Fundação de Serralves de Porto, Portugal.) També es poden apreciar algunes semblances entre l'obra de Croft i la de l'escultora britànica Rachel Whiteread, encara que d'una altra manera. En aquesta peça, la construcció es redueix als mínims expressius: dos volums cilíndrics de guix descansen sobre una cadira de fusta. Escultura i peanya o base com a objecte o moble es fonen en un sol cos, que és, alhora, metàfora d'un cos absent.

Obres que et poden interessar