Lightbox

Enrere

Taunus

bernard frize

1997

Acrílic i resina sobre tela

Dimensions: 239 x 188,5 cm

Referència: ACF0688

Imprimir fitxa

Afegir a la meva Col·lecció

Per fer Taunus, Bernard Frize va utilitzar un instrument de sis pinzells que ell mateix va construir. Amb aquesta eina va aplicar una pinzellada única, però múltiple, amb la qual va obtenir una composició formada per línies serpentejants que s'entrecreuen i que creen cercles, ovals i quadrats. La composició és marcadament barroca; l'obra no conté cap motiu recognoscible, només la pinzellada que amb el serpenteig recorre tota la superfície. Per Frize, la pintura és només el resultat del mètode que en cada cas ha escollit de fer servir; el contingut de l'obra és el mateix procés de realització, un procés que forma l'estructura de la imatge. Per això, cerca d'allunyar l'espectador de les interpretacions i associacions apreses a l'hora de llegir el seu treball, i el convida no a mirar sinó a reconstruir l'acte de pintar. El gest únic i la no-interrupció de la línia fan que l'espectador intenti de seguir el traç de la pinzellada. L'observador pot veure que les línies s'entrecreuen i es barregen amb els colors, i descobrir les decisions espacials que l'artista ha pres en el moment de fer la pintura, reconstruint d'aquesta manera el tempo de la pintura. Segons Frize, una obra ha de poder facilitar la informació de com està feta, per convertir d'aquesta manera l'espectador en part del procés i allunyar-lo d'actituds passives, típiques de la història de la pintura. Aquest interès per subvertir els rastres de la pintura heroica i narrativa, característica de la dècada dels vuitanta, i aconseguir una mena de neutralitat expressiva afecta també l'elecció del color. Per bé que Taunus està composta de diversos tons, no n'hi ha cap que predomini sobre els altres, i s'han elegit d'una manera absolutament arbitrària. Per acabar el procés, Bernard Frize aplica una capa de resina que esborra qualsevol interpretació de la textura. Amb això, l'autor confereix a tota la composició una superfície brillant i fina, més pròpia de la imatge fotogràfica que d'una pintura: un resultat objectiu i fred que, tanmateix, possibilita la reconstrucció subjectiva del procés d'obtenció de la imatge. La pintura de Frize és una mena de deconstrucció del mateix acte de pintar, de manera que n'evidencia l'artificialitat.

Rosario Peiró