El teatre de l’art és una exposició que aplega disset obres realitzades per alguns dels autors més rellevants de la Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani, que configuren un veritable panòptic d’algunes de les principals tendències estètiques des de principis dels anys vuitanta fins a l’actualitat.
Instal·lacions emblemàtiques per a la història de l’art, com les de Paul McCarthy, Juan Muñoz, Bruce Nauman o Allan McCollum, conviuen amb peces d’artistes de gran prestigi del panorama nacional i internacional, entre els quals hi ha Antoni Muntadas, Esther Ferrer i Hans-Peter Feldmann. Autèntics clàssics dels anys vuitanta i noranta, com ara Carlos Pazos, Katharina Fritsch i Stefan Hablützel, comparteixen espai amb treballs molt representatius de l’última dècada, com són les propostes de Roni Horn, Jordi Colomer i Jessica Stockholder.
Finalment, cal destacar la presència d’artistes amb trajectòries que comencen a ser validades per diversos museus d’arreu del món, com Sharon Lockhart i Daniel García Andújar, que mostren els seus projectes al costat dels de Robin Rhode i Ignacio Uriarte, autors que, tot i ser molt joves, es troben en plena efervescència creativa. 
L’art contemporani sembla que ha radicalitzat la idea, típica del Barroc, que el món constitueix un enorme teatre on comèdia i tragèdia van juntes. No obstant això, enfront del fatalisme que entén la vida com un monòleg escrit per endavant i, per tant, irrebatible, nombrosos artistes van preferir elaborar les seves pròpies representacions, utilitzant el museu a la manera d’un escenari expandit on l’espectador és empès a abandonar el seu rol de figurant per ser part –i art– de l’actuació. 
I és que The  Show Must Go On, és a dir, la cerimònia ha de continuar, al marge de quin en sigui el desenllaç, tant si es produeix mitjançant un lament pesarós o, per contra, després d’una sonora riallada. 
Així, doncs, aquesta exposició intenta rastrejar els punts de trobada entre la teatralitat i la creació artística contemporània, les maneres com els artistes van anar modulant escenografies, declamacions i exercicis coreogràfics, convertint els espais expositius en àmplies platees, insuflant vida al teatre i teatre a l’art. 
Valentín Roma