La persistència de la geometria explora l'ús de la geometria en l'art de les darreres quatre dècades amb una selecció d'obres procedents de les col·leccions de la Fundació "la Caixa" i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA).

La geometria va trobar un nou desenvolupament en les formes elementals i simples de l'escultura minimalista i en les pràctiques performatives dels anys seixanta. Els seus artífex van purgar les formes geomètriques de continguts simbòlics i les van fer baixar del pedestal idealista on les havia col·locat l'abstracció geomètrica de la modernitat. L'ús de la geometria es va estendre a altres pràctiques –instal·lacions, pel·lícules, vídeos i fotografies– amb les quals es van explorar altres aspectes de les obres com ara la naturalesa performativa, les propietats de la llum i el caràcter temporal de la percepció. La forma es va escenificar i la interacció amb l'espectador va obrir noves vies de relació con l'obra d'art. D'aleshores ençà, la geometria s'ha emprat amb una nova actitud que apel·la tant a allò sensorial com a una reflexió de tipus cultural, social o polític.

L'exposició, comissariada per Nimfa Bisbe, es divideix en diferents temes que articulen les tensions entre les estratègies formalistes de l'art minimalista i conceptual, com també les creacions posteriors que van reprendre la geometria com a generadora de nous continguts.