La proposta de Nicolás Paris desmunta el model tradicional de l’exposició d’art i crea un laboratori en el qual ens convida a exercitar l’observació, la interrogació i el diàleg. Aquest artista entén que l’exposició és un punt intermedi en un procés de recerca, i per això la considera com un lloc on, de manera col·lectiva, es pot continuar experimentant, creant, i transformant idees. A aquest efecte ha concebut un ambient amb una arquitectura específica i la instal·lació d’un conjunt d’obres d’art que vol estimular la participació dels visitants en una sèrie d’experiències d’aprenentatge. La seva intenció és que sigui un lloc obert al llampec de l’inesperat, i per això proposa exercicis que posen especialment l’atenció en els fenòmens de l’aprenentatge i de l’art, perquè tots dos juguen en el terreny del desconegut, de l’extraordinari i de la sorpresa.

El punt de partida d’aquest projecte és la seva obra titulada El diàleg, el rumor, la llum, les hores o (prototip per a material pedagògic), que ha estat recentment incorporada a la Col·lecció “la Caixa” d’Art Contemporani. Està composta d’objectes, dibuixos i imatges que formen un micromón pensat per a l’observació i el reconeixement de fenòmens naturals i quotidians, alguns tan imperceptibles que gairebé no els donem importància, però que generen esdeveniments que són part de la nostra experiència del món.