Ângela Ferreira és una artista nascuda a Maputo, Moçambic, l’any 1958, quan el país encara era colònia portuguesa. Va estudiar Economia i Art a Sud-àfrica durant el període de l’apartheid, un context social i polític que va marcar des de l’inici el compromís ideològic de la seva obra. A partir dels anys noranta, viu entre Portugal i Sud-àfrica i consolida una pràctica artística centrada en l’anàlisi de les conseqüències derivades del colonialisme i el postcolonialisme en el món contemporani: un àmbit d’investigació pròxim a l’etnografia i la revisió històrica en el qual tenen un paper crucial la geopolítica, la identitat i la configuració del moviment modern en contextos sotmesos a un passat colonial (especialment l’africà). Amb una metodologia de treball a mig camí entre la raó i la intuïció, Ferreira fa servir registres de presentació tan diversos com el dibuix, la fotografia, el vídeo o l’escultura, mitjançant els quals explora el fracàs impositiu de la modernitat, com també el seu impacte i la seva repercussió en el territori africà. És un tipus de treball sensible tant a nivell biogràfic com històric que es manifesta obertament com una reivindicació discursiva i una recerca d’altres narratives postcolonials. Un bon exemple de la seva pràctica artística el trobem a Maison Tropicale, el projecte que va presentar l’any 2007 a la 52a edició de la Biennal de Venècia: una gran instal•lació amb referents documentals, escultòrics i espacials als habitatges construïts a l’Àfrica per l’arquitecte francès Jean Prouvé com a símbol de la dominació francesa de les colònies africanes. Retirades de l’Àfrica l’any 2001, aquelles cases van tornar a Europa i, posteriorment, en un darrera estratègia neocolonial, es van vendre per grans sumes de diners. En aquest sentit, Ângela Ferreira utilitza l’art com una eina de pensament i reflexió capaç d’oferir altres perspectives crítiques per evidenciar el desequilibri social, polític i econòmic que històricament defineix la relació jeràrquica entre Europa i Àfrica. A més d’exposar la seva obra en nombrosos museus i centres d’art d’arreu del món, com el Museu Nacional de Arte Contemporânea - Museu do Chiado de Lisboa, el Centro Galego de Arte Contemporánea (CGAC) de Santiago de Compostela, la Stevenson Gallery de Ciutat del Cap, el Museo Serralves de Porto o La Criée (centre d’art contemporain) de Rennes, Ferreira ha dut a terme diverses intervencions en espais públics com ara al castell de Guimarães, el Frieze Sculpture Park de Londres o el Parque das Nações de Lisboa. L’any 2015 va rebre el premi Novo Banco Photo. Actualment viu i treballa a Lisboa, on també fa classes d’Escultura a la Universitat de Belles Arts.