Alicia Framis (Barcelona, 1967) és una artista multidisciplinària el treball de la qual bascula entre les disciplines de l’arquitectura, el disseny d’objectes, la moda i la performance. Els seus projectes plantegen diferents qüestions problemàtiques al voltant de les formes convencionals amb què el món contemporani organitza les seves agendes polítiques, morals i afectives. Framis articula propostes poc convencionals, sovint fictícies, amb les quals vol encarar dilemes socials reals i donar-hi respostes. El propòsit central del seu treball consisteix a replantejar les estructures socials tractant temes com ara la violència, la condició de gènere, el paper dels mitjans de comunicació o el racisme. Amb aquest enfocament s’acosta a la idea d’un art necessari, travessat per un explícit valor d’ús que, d’una forma gens ortodoxa, atorga una dimensió pública i social a les seves propostes. L’escala dels seus treballs és, això no obstant, absolutament flexible; així, per exemple, en el cas de Dreamkeeper (1997) va publicar un anunci a la premsa en què s’oferia per vetllar pels somnis de persones soles; i amb One night tent (2002) va dissenyar un refugi portàtil per a trobades sexuals esporàdiques. De vegades, tanmateix, gràcies a un ingent treball col·laboratiu, és capaç de reformular les tipologies arquitectòniques per adequar-les a usos no convencionals (Remix Buildings 1999-2000), dissenyar una completa col·lecció de vestits contra la vulnerabilitat de gènere (Anti-dog, 2008) o convertir una parada de venda de sushi en un banc de sang (Bloodsushibank, 2008). L’element comú dels seus projectes és aquesta vocació de desplaçar l’art cap a la seva efectiva funció de catalitzador de noves formes de concebre la vida, explorant-ne amb un interès especial els vessants que habitualment són invisibles o estigmatitzats. A Welcome to Guantanamo Museum (2008), Framis fa servir com a punt de partida les presons que s’han transformat en museus i en centres d’arxiu i documentació. Per a aquest projecte va imaginar un museu per al camp de detenció de Guantánamo, la base naval dels Estats Units a Cuba. Aquest hipotètic museu se centra en els edificis construïts per l’Administració Bush després dels esdeveniments de l’11 de setembre i que d’aleshores ençà es fan servir per empresonar, castigar, torturar i interrogar sospitosos detinguts sense l’empara de la llei. Fent un gir brusc, l’artista crea un model nou que respon a propòsits completament diferents. El seu treball qüestiona l’ús original de l’espai per reflectir el context històric en el qual s’ha plantejat la seva nova funció. Maquetes, fotografies, dibuixos, prototipus, objectes manipulats i registres de veu posen en qüestió la necessitat de la nostra societat de museïtzar-ho tot. Paral·lelament a Welcome to Guantanamo Museum, Alicia Framis va desenvolupar uns capítols concrets d’aquest museu a Guantanamo Museum: The List (una lectura dels noms propis de tots els detinguts a la base), Guantanamo Museum: Sketches (una reinterpretació dels espais de la presó) i Guantanamo Museum: Workshop (una mena de gabinet de curiositats). El 2009 encara va fer una altra versió del mateix projecte, Guantanamo Recycle, en què va modificar la selecció de materials i el seu format expositiu. Els projectes més recents d’Alicia Framis continuen fidels al caràcter prospectiu que defineix tot el seu treball i, si és possible, encara el porten més enllà. En efecte, si a Lost Astronaut (2009) el personatge sembla que estigui desplaçat vagant pels carrers de Nova York, com si el futur encara no hagués trobat el seu lloc, molt aviat la possibilitat d’una vida a l’espai esdevé una possibilitat real per imaginar canvis i noves oportunitats (Moon Life, 2012).