Javier Baldeón va estudiar a Madrid, la ciutat on viu i treballa. Va iniciar la seva activitat artística en el camp de la pintura durant la primera meitat de la dècada dels anys vuitanta, quan encara era estudiant, i el 1984 va presentar la seva primera exposició individual a la galeria Fúcares d’Almagro. Entre el 1987 i el 1989 va obtenir una beca per residir a la Casa de Velázquez de Madrid. En aquells anys va madurar el seu llenguatge artístic partint de la negació de la representació en pintura: en sèries com la denominada «56 golpes» presentava quadres trencats intentant que el quadre fos quelcom real. A finals dels anys vuitanta va introduir en els seus quadres un mode peculiar de representació mitjançant ombres amb grans plans esmaltats i lluminosos en què s’insinuen formes recognoscibles. Al començament dels anys noranta va iniciar diferents treballs fotogràfics, barrejant indistintament la seva pràctica pictòrica i fotogràfica. A la segona meitat de la dècada, fruit d’aquesta relació entre fotografia i pintura, Baldeón va tornar a fer quadres amb superfícies esmaltades a partir de treballs fotogràfics en què explora la tensió entre la realitat fotogràfica i l’abstracció en la pintura.