Comissariada per Xavier Acarín Wieland i emmarcada en el programa Convocatòria de Comissariat, l’exposició convida a pensar en el món com una col·laboració constant.

La pandèmia ha sotragat el planeta i ha pertorbat els nostres models de vida. El virus, una entitat entre la vida i la mort, ens acosta a l’extinció de l’espècie humana i ens propulsa cap a una transformació d’implicacions encara desconegudes. El virus, un agent subversiu sorgit de les profunditats de la història genètica, aguaita i revela un món fràgil i incert, un entramat d’ecosistemes al caire del col·lapse.

Des de finals dels anys seixanta, diverses generacions d’artistes han assajat formes de relació entenent l’objecte artístic des del vessant sensorial, íntim i efímer per traçar una implicació afectiva amb el públic. Rastrejant la performativitat de l’objecte, aquesta exposició recorre múltiples combinacions de contacte i proximitat que ens posicionen com a entitats partícips, latents i situades, amb i en allò que ens envolta. Aquestes trobades entre objectes i cossos, entre coses barrejades i de vegades similars, ens fan apreciar les diferències i alteracions possibles d’allò que coneixem, que donem per fet i establert. Així, l’exposició s’apropa a una ecologia oberta i indeterminada, un camp d’assaig per pensar com ens relacionem amb el planeta i com l’habitem.

Apropiar-se de la mutació per saltar a un altre paradigma de coexistència implica un tall amb la seqüència anterior, amb les formes de dominació heteropatriarcals, l’estandardització de les idees, la predeterminació de les conductes. Una tasca que és avui present en les lluites socials per descolonitzar, per descapitalitzar els vincles, per desfer la primacia de l’individu pretesament independent com a centre únic d’interpretació del món. Quan ens reconeixem en una simbiosi augmentada, en una agencialitat compartida amb altres espècies i altres organismes, el «nosaltres» passa a ser més ampli, més indefinit, una col·lectivitat oberta i permeable a altres formes de vida, menys humana, més animal.

L’exposició presenta una selecció d’obres de les col·leccions del MACBA i la Fundació ”la Caixa” que busca el contagi entre elles, alhora que esbossa un estudi, parcial i inconclús, de les formes mitjançant les quals l’objecte esdevé un agent performatiu d’atracció i d’alteració.