Vivim temps de transformació accelerada. Molts valors que feien de puntals de la societat s’han derruït. Tot això provoca una sensació d’abisme, de caiguda, que, d’una banda, pot ser angoixant, però, de l’altra, obre hipòtesis diverses amb vista al futur. La nova exposició de CaixaForum Barcelona, En caiguda lliure, utilitza la imatge de la caiguda com a metàfora d’aquest canvi profund a través de tretze obres d’art contemporani d’onze artistes, que il·lustren aquest moment de crisi estructural i que hi reflexionen. El projecte parteix del fet històric de l’abandonament dels acords de Bretton Woods el 1971 —que havien regulat l’economia del món occidental des de la Segona Guerra Mundial— i la consegüent pèrdua del caràcter físic de les transaccions econòmiques com a esdeveniment decisiu del període. Les implicacions socials, polítiques, ecològiques, antropològiques i psicològiques d’aquell fet van conduir a una sensació generalitzada d’inestabilitat i desorientació, una sensació d’estar abocats a l’abismo, que dura fins als nostres dies.

La mostra està comissariada pel lisboeta João Laia, que ha estat un dels tres guanyadors de la nova convocatòria de comissariat del Programa de Suport a la Creació Artística de ”la Caixa” per a projectes expositius basats en els fons de ”la Caixa” i del MACBA. L’exposició s’articula a l’entorn de la gran instal·lació Laberint (1969-2019), d’Àngels Ribé. La seva forma espiral i la transparència evoquen la inestabilitat i desorientació del moment actual. Al seu voltant apareixen peces que van des del 1969 fins a l’actualitat de Dara Birnbaum+Dan Graham, Runa Islam, Andreas Gursky, Rosemarie Trockel, Iman Issa, The Otolith Group, Georg Baselitz, June Crespo i Pedro Barateiro. A més, el poeta Eduard Escoffet ha creat expressament per a l’exposició una obra sonora, Ones gravitacionals , amb vuit peces que dialoguen amb les obres que s’exposen a través de tot el recorregut i que el visitant podrà seguir a través de l’audioguia.