Comissariada per Alba Colomo, aquesta mostra és un dels projectes guanyadors de la Convocatòria Comisart 2020, dins de la qual s’hi entrellacen un seguit d’obres que reflecteixen la interdependència i les relacions tentaculars que sostenen la vida.

Els fongs, a diferència de la majoria dels organismes del planeta, no busquen menjar al món per després ingerir-lo i absorbir-lo, sinó que tenen una altra estratègia: digereixen el món allà on és i després l’absorbeixen en els seus cossos. S’alimenten a través del miceli, una xarxa dinàmica subterrània que connecta les arrels de les plantes per compartir nutrients i recursos i que afavoreix  el benestar de tots els organisme de l’ecosistema. És un sosteniment relacional invisible en què diverses espècies s’organitzen de forma sistèmica creant una sèrie d’estructures simbiòtiques de suport mutu basades en la confiança i en la força de la col·lectivitat.

Les societats humanes estem íntimament relacionades amb les fongs, ja que no solament compartim un món viu sinó que la nostra supervivència com a espècie depèn ineludiblement del nostre cohabitar entrellaçat, tant amb els fongs com amb una munió d’altres espècies de microorganismes.

En contra de la lògica capitalista que promou l’individualisme, la independència i la superioritat de l’espècie humana sobre allò que s’ha anomenat «natura», l’exposició Digerir el mon on és tracta la necessitat de repensar-nos com a espècie animal i de situar-nos dins d’una xarxa interespècie; d’encarnar aquesta col·lectivitat diversa per implicar-nos de manera activa i fer-nos-en càrrec. Observar i mimetitzar els patrons de conducta dels fongs pot ser una forma de generar sistemes que ens permetin despullar-nos de la supremacia antropocèntrica per reinventar noves formes de viure i morir juntis que valguin la pena.

Digerir el mon on és entrellaça una sèrie d’obres, realitzades des dels anys vuitanta fins a l’actualitat, que reflecteixen la interdependència i les relacions tentaculars que ens travessen i que sostenen la vida, i tracta tant els límits físics i emocionals dels ecosistemes que habitem com la vulnerabilitat inherent a tots els éssers vius.