El somni de la raó és una exposició en la qual s’entrecreuen obres d’art contemporani pertanyents a tres grans col·leccions: la Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani, la Colección del Banco de la República (Bogotà, Colòmbia) i la del Museo de Antioquía (Medellín, Colòmbia).

El títol, ben suggeridor, pren com a punt de partida i d’inspiració inicial el cèlebre i inquietant gravat de Goya, del 1799, pertanyent a la sèrie dels «Capritxos», en el qual el pintor ofereix una lectura satírica de la societat espanyola de finals del segle xviii. En el petit aiguafort en blanc i negre veiem un home profundament dormit al seu escriptori mentre rep la visita inesperada i tètrica de diversos animals espectrals que l’aguaiten per darrere. I si, com afirma Goya, el somni de la raó produeix monstres –un element molt característic del romanticisme–, els tres comissaris de la mostra (un per cadascuna de les col·leccions participants) han decidit rendir tribut a l’imaginari goyesc i aplicar-lo a un discurs més contemporani i actual: la crisi de la modernitat i la posada en dubte de les nocions de raó, ordre i control.

Així, Nimfa Bisbe (Col·lecció ”la Caixa”), Nicolás Gómez (Banco de la República) i Nydia Guitérrez (Museo de Antioquía) ofereixen un plantejament curatorial que desdibuixa el pes de la raó per obrir-se a un altre tipus de plantejaments més inestables, sensorials i flexibles. Per fer-ho, es basen en un conjunt d’obres definides mitjançant geometries, simetries i dinàmiques de treball seriat o reticular que, curiosament, incorporen nous significats aliens a l’ordre racional. Dit d’una altra manera, les obres que configuren l’exposició, tot i que formalment s’acosten als principis del discurs modern –el minimalisme, l’arquitectura racionalista, etc.– des d’un punt de vista conceptual, s’alliberen de la seva rigidesa i del seu purisme i aposten per unes condicions de recepció més orgàniques, més corporals, en les quals entren fins i tot les creences de tipus religiós o ideològic. En aquest sentit, aquestes geometries i retícules es connecten simbòlicament amb aquelles presències fantasmals de Goya i ens conviden a reflexionar sobre el que queda fora del nostre control.

La selecció d’obres inclou noms destacats de cadascuna de les col·leccions, amb la qual cosa es genera una llista de significació internacional sensible també al desenvolupament de l’art contemporani a Colòmbia. Els artistes participants en la mostra són: Absalon, Magdalena Fernández, Fernanda Fragateiro, Katharina Fritsch, Rodney Graham, Juan Fernando Herrán, María Teresa Hincapié, Richard Long, Allan McCollum, Asier Mendizabal, Delcy Morelos, Rogelio Polesello, Liliana Porter, Andrés Ramírez Gaviria, Miguel Ángel Ríos, Daniel Iregui Rozo, Rosemarie Trockel, James Turrell, Juan Camilo Uribe, Juan Uslé, Franz Erhard Walther i Rachel Whiteread.

L’exposició es complementa amb la publicació d’un catàleg que inclou textos dels comissaris de la mostra, Nimfa Bisbe, Nicolás Gómez i Nydia Guitérrez, i també d’Anna María Brigante, professora de Filosofia a la Pontificia Universidad Javeriana de Bogotà.