Aquesta és la tercera d’una sèrie de quatre exposicions presentades a la Whitechapel Gallery de Londres amb obres de la Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani. El cèlebre escriptor britànic Tom McCarthy ha estat l’encarregat d’explorar la col·lecció i de fer una selecció de set obres que harmonitzen amb les idees i els temes que dominen una gran part de la seva pròpia obra.

Un curiós objecte metàl·lic destrossat a la sorra del desert. Ve de l’espai exterior o es tracta d’un fragment dels nostres desastres militars? Tom McCarthy compara aquesta imatge de Sophie Ristelhueber, feta a Kuwait després de la guerra del Golf, amb el niu d’estornell colonitzat per abelles a Meditations in Time of Civil War (Meditacions en temps de guerra civil, 1922) de William Butler Yeats.

La fotografia i el poema són el punt de partida de Casa buida de l’estornell, la reflexió de McCarthy sobre la vigilància i el control, sobre el seu fracàs i col·lapse. Com a comissari convidat, McCarthy ha construït el seu relat entorn d’obres de set artistes que formen part de la Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani. A Illuminer (2001), d’Steve McQueen, un home en una habitació fosca d’un hotel mira a la televisió un reportatge sobre tropes que entrenen per a possibles operacions militars a l’Afganistan. Una escultura de l’artista alemanya Isa Genzken –unes prestatgeries deformades trobades al Baix Manhattan després de l’11 de setembre del 2001– recorda de manera inquietant les restes de les torres bessones.

Dins de la seva sèrie Destructuras, Aitor Ortiz fotografia un edifici modern com una carcassa de formigó ben inquietant. Si els rotlles de cinta de l’arxiu de Pedro Mora contenen dades, són irrecuperables. Entrem a la planta baixa envers un portal radiant, realitzat per Eugenio Ampudia, que pot oferir il·luminació i claredat però també pot ser un truc lumínic, una il·lusió. Quant al film de la britànica Eve Sussman sobre un treballador a la ciutat petroliera City-A, a l’Àsia Central, fa servir un algoritme per determinar la seqüència d’escenes de manera que, com en la vida real, la història no es repeteix.