L’artista i escriptora Verónica Gerber Bicecci (Mèxic, 1981) explora els efectes de la catàstrofe humana i ambiental en el paisatge i en el llenguatge en una mostra que inclou fotografia, vídeo i instal·lació.

A l’ull de Bambi aplega obres de Carlos Amorales (Mèxic, 1970), Bleda & Rosa (Espanya, 1969 i 1970), Carmen Calvo (Espanya, 1950), Victoria Civera (Espanya, 1955), Sophie Ristelhueber (França, 1949) i Concha García (Espanya, 1960) procedents de la Col·lecció ”la Caixa”. Es tracta de la quarta i última d’una sèrie d’exposicions que s’han presentat al llarg d’un any per donar rellevància a la col·lecció, comissariades per diferents escriptors de primer ordre que han creat textos específics. Veronica Gerber Bicecci ha escrit un conte en el qual les paraules de Greta Thunberg, Donna Haraway i W. B. Yeats esquitxen una història amb moral sobre la destrucció del món natural per part dels humans, representats com a criatures de tres mans.

Gerber Bicecci proposa un escenari de ciència ficció situat en l’etapa immediatament posterior a un esdeveniment catastròfic que Carlos Amorales preveu en la seva pel·lícula d’animació Useless Wonder (2014). En aquesta projecció videogràfica de dues animacions, un mapamundi es desintegra en petits fragments a una banda mentre que, a l’altra banda, humans i animals s’esforcen per coexistir. Un ull augmentat observa des del llenç circular de Victoria Civera. La mirada pertany al valent cervató de Disney, orfe a causa de les accions destructives dels humans, i que protagonitza una de les primeres novel·les ecologistes de la història: Bambi. Eine Lebensgeschichte aus dem Walde (Bambi, una vida al bosc) (1923), de Felix Saltin.

Els circells sinuosos de llana vermella de Trepadora vermella (2004), de Concha García, envaeixen la galeria i adverteixen als visitants d’un perill terrenal tàcit. La pintura de color cru de Carmen Calvo, amb uns petits arbres de ceràmica que brollen a la seva superfície, és descrita per la pròpia artista com un cementiri de la naturalesa. I Fait #7, de Sophie Ristelhueber, analitza a través de la fotografia les marques i les restes que queden escampades en un paisatge marcat per la guerra. Per la seva banda, Bleda & Rosa (María Bleda i José María Rosa) revisiten llocs de l’Amèrica Llatina on es van lliurar guerres en època colonial i fotografien paisatges avui desolats on en altra època visqué gent.

En una segona obra de Victoria Civera, A-be-ce-da-rio (1991), els visitants es troben davant d’un nou alfabet de formes pintades que indica un futur incert i canviant. Aquests són els temes que tracta Gerber Bicecci en el seu text experimental, en el qual transcriu els sons de criatures mutants, plantes gemegant i llenguatges en descomposició per formar un cor postapocalíptic.

Gerber Bicecci és una artista visual que escriu. La seva novel·la més coneguda és Conjunto vacío (Pepitas de calabaza, 2017), que combina text i dibuixos per explicar una història sobre la solitud moderna, l’exili i la imaginació.