Lightbox
Enrere
Gellért
1998
Pel·lícula de 16 mm i 4 fotografies (color, so)
Dimensions: 6' 4 fotografies: 62,3 x 81,8 cm c/u Dimensions variables
Referència: ACF0762
Edició: 3/4 - 3/8
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció
L'eix fonamental de l'obra de Tacita Dean és l'exploració de diferents nocions del temps. Per aquest motiu, el film ocupa un lloc central en la seva producció, ja que, tal com ella mateixa comenta, el film li permet tractar el temps com una qüestió molt física, com «retallar trossos del temps». De la mateixa manera que en la resta dels seus treballs en films, a Gellért no hi ha una història, sinó que el film esdevé el producte d'una narració que se situa fora del film mateix, i que normalment es recull en un text que existeix de manera paral·lela. L'espectador no necessita el text per veure els films o escoltar els treballs acústics; tot i això, els textos tenen la capacitat de generar tota una història en la imaginació de l'espectador. Dean ha denominat aquests textos an aside («un apart»). Aquest terme, originari del teatre shakespearià, es refereix al text que un actor recita directament al públic, sense que això afecti l'acció que s'esdevé a l'escenari. En el text que acompanya Gellért, Dean ens parla d'una pintura de Lucas Cranach del 1546 titulada Der Jungbrunnen (La font de la joventut), en el centre de la qual es pot veure una piscina quadrada amb una font al mig. A l'esquerra del quadre, unes dones grans i malaltes s'acosten a l'aigua. Un cop a dins, experimenten una mena de transformació i surten, per la banda dreta de la piscina, joves i guarides de tots els seus mals. El text ens parla d'un desig etern, del desig de vèncer el pas del temps, de la possibilitat d'una joventut eterna. Dean va viure un temps a Budapest, i durant aquella estada va filmar Gellért als banys que duen el mateix nom. Aquest treball de l'any 1998, realitzat en 16 mm i en color, dura uns sis minuts i es projecta en bucle continu. Es va produir a partir del muntatge de diferents plans fixos seleccionats del material filmat durant una hora. La càmera observa un grup de dones, en una situació de relaxament, concentrades en elles mateixes, caminant, rient, banyant-se. El film s'acompanya del so ambiental, de rialles, de converses, del so de l'aigua, etc. En cap moment no es veu l'exterior dels banys Gellért, cosa que impossibilita que l'espectador els situï temporalment. Aquesta inexistència de contacte amb l'exterior físic dels banys, la concentració de les dones en les activitats que fan i l'absència d'interrelació amb la càmera són elements que contribueixen a crear una realitat autònoma, aparentment autosuficient, aliena i separada de la de l'espectador. A Gellért es prioritza el pla -un pla que és fix- per damunt del muntatge. Es descriu una situació en què els elements òptics i sonors no es prolonguen en cap acció, ni la descripció és resultat de cap acció. Es produeix un encadenament de plans en què tots tenen el mateix valor i desapareixen les relacions de subordinació per passar a una juxtaposició, a una addició. El tipus d'imatge que en resulta és una imatge que té com a objectiu principal la descripció d'un temps i d'un espai.

Obres que et poden interessar