Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Dissecada. La vida de les bèsties
Títol original: Disecada. La vie des bêtes
1999
Acrílic sobre llana
Dimensions: 301 x 250 cm
Referència: ACF0738
Afegir a la meva Col·lecció
«Des que el 1990 el fotomuntatge irromp com a prolongació de l'obra pictòrica de Jorge Galindo, aquesta tècnica mai no ha deixat d'estar present ni en la seva creació ni en les seves exposicions, sempre com a contrapunt de les immenses pintures i marcant pautes de lectura dels seus propis quadres», escriu Rafael Doctor en el catàleg de la primera mostra de l'artista dedicada exclusivament a aquesta tècnica, que ja havia utilitzat en algunes obres del 1995.
Les imatges construïdes pel pintor barrejaven fragments corporals humans, trossos d'animals, aliments i objectes, en una representació del que és humà en què la sexualitat directa i l'entorn consumista i espectacular definien la personalitat dels seus protagonistes. Un ingredient dominant d'aquestes imatges eren els ulls, generalment agrupats com si fossin raïms, que semblaven contemplar l'espectador com si es tractés d'un estrany i monstruós voyeur sorgit de la superfície fotografiada.
Al cap de dos anys, el 1999, Galindo va tornar als grans formats habituals en la seva pintura i va aplicar la fórmula del fotocollage per obtenir la imatge principal del quadre, constituïda en aquest cas per retrats elaborats de gossos de companyia o d'ocells domèstics, extrets de fotografies, brutalment ajuntats amb trossos de cossos de dona i membres sexuals masculins procedents de revistes pornogràfiques.
El suport -teles envellutades i embuatades que recorden les bates de buata de les «mestresses de casa»-, la factura preciosista dels retrats i l'energia gestual, convertida gairebé en una secreció de raigs de pintura llançats sobre la superfície pintada, fan que aquestes obres siguin les més directament provocadores i les més intensament sarcàstiques de l'artista. Ell mateix les ha batejades amb el qualificatiu de «pinturaanimal ».
«Vist com un cos en treball continu, les seves imatges es complauen a explorar el terreny de la representació, obertes a una multiplicitat de lectures i fantasies que transcendeixen la retòrica crítica de la qual sorgeixen, reiterant de nou l'excés que empeny al desig i a la representació».
