Retaule

Perejaume

1997

Oli sobre fusta

Dimensions: 9,5 x 15 cm 11,5 x 12 cm 11,8 x 15,8 cm 20 x 20 cm 15 x 9,5 cm 9,6 x 15 cm 16 x 12 cm 9,3 x 15 cm 11,5 x 15,8 cm 16 x 21,5 cm 9,8 x 15 cm 10 x 15 cm 15,1 x 10 cm 10 x 15 cm 13,3 x 13,5 cm

Referència: ACF0714

Imprimir fitxa

Afegir a la meva Col·lecció

Aquest conjunt de quinze pintures de format petit reuneix alguns dels temes recurrents en la trajectòria de Perejaume. El caràcter narratiu d'aquesta peça es reforça amb l'aparença lineal, com si es tractés d'una frase que embasta temes diferents. Llegida d'esquerra a dreta, doncs, la frase s'inicia amb la identificació de l'espai teatral i el museu com a llocs en els quals s'allotgen les representacions. La cinquena pintura des de l'esquerra indica la transició entre aquests dos espais: descobreix, darrere uns cortinatges gruixuts, pintures i motllures apilonades. Tampoc no podem deixar de veure aquest retaule com una pinacoteca concentrada en la qual s'acumulen imatges. Tot i que, com és habitual en el treball de Perejaume, el museu que s'hi representa es veu amenaçat pel mateix excés d'imatges. N'hi ha tantes, de pintures, que el museu n'està saturat i inundat. El desbordament de la pintura es reflecteix en obres com la desena del conjunt, en la qual un mar embravit se subtitula amb una llegenda en la qual es pot llegir: «La pintura contra el món». Una vegada a la pinacoteca, l'ambigüitat s'apodera dels paisatges que pengen de la paret. La confusió constant entre representació i realitat es pot trobar en una altra llegenda que figura sota la imatge d'un individu del segle xviii: «De com a les mans de Verdaguer els Pirineus van esdevenir un fil de tinta». De la mateixa manera, a la tercera de les obres començant per l'esquerra figura una il·lustració del motiu clàssic que confon la finestra i el quadre. Una altra modalitat de transició entre representació i realitat és la que protagonitza el marc de la pintura. Així, a la penúltima de les obres la motllura daurada irromp com una prolongació del mateix relleu muntanyós que emmarca. Motllures i muntanyes s'equiparen com a relleus continus. En definitiva, Retaule encadena i superposa imatges de procedència molt variada, incloent-hi, també, codis visuals diferents. El caràcter fragmentari i autònom de cada episodi queda dissolt en un assaig visual ric i complex, el qual, en la mesura que és un assaig, també inclou citacions. La dotzena obra imita el que seria el fragment d'un veritable retaule gòtic. Mentre que al principi de la seva trajectòria Perejaume havia recorregut sovint al collage, ara fa servir el retaule com a estructura compositiva i narrativa que permet extreure sentit del que és divers.

Carlos Guerra