Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
252 x 175 x 136, 2 x (Ø 10 x 12), 3 x (Ø 7,5 x 11)
Títol original: 250 x 175 x 136, 2 x (Ø 10 x 12), 3 x (Ø 7,5 x 11)
1997
Acer, fusta, linòleum i llaunes
Dimensions: 136 x 250 x 175 cm
2 llaunes: 12 x 10 cm c/u
3 llaunes: 11 x 7,5 cm c/u
Referència: ACF0690


A partir de la dècada dels anys noranta Balka va concebre el seu treball escultòric a partir de les mides del seu propi cos, i amb aquestes mides titula les seves obres, com una manera de reduir-ne la descripció al que és més bàsic. El títol d'aquesta obra el formen les mides de les tres peces que la componen: una post de fusta, una estructura d'acer i unes petites llaunes folrades de linòleum. Les dimensiones 190 i 250, que es repeteixen en totes les seves obres (en aquesta, la longitud de la post de fusta és de 190 cm, i l'estructura d'acer fa 250 cm d'amplada), corresponen a l'alçada de l'artista i a l'amplada màxima del seu cos amb els braços oberts. Amb aquest procediment Balka centra el seu treball dins dels límits que coneix millor: els del seu propi cos. Per la mateixa raó, prefereix treballar amb materials usats, perquè contenen una història amb la qual ell es relaciona. Es tracta de materials i objectes que pertanyen al seu paisatge personal, a les coses quotidianes amb les quals va créixer i amb les quals actualment conviu al seu estudi.
En aquesta obra, una sèrie de detalls importants, com les osques semicirculars de la mida del canell tallades en l'acer, i la post com si fos una palanca, produeixen la sensació de contemplar un instrument inquietant. «La idea d'aquesta peça prové del tauló que tenien els vaixells, el tauló per llançar els cadàvers per la borda. Suggereix també el problema de ser expulsat de la societat», ha explicat l'artista. Les cinc llaunes buides col·locades a terra, a tall de ciris, completen aquesta instal·lació, que Balka va crear a partir del seu projecte en homenatge a les víctimes del transbordador Estònia, que es va enfonsar al mar Bàltic. Un tràgic esdeveniment que es converteix, en l'obra de Balka, en una reflexió sobre el dolor que causa la desaparició del cos humà.