Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Casa d'ocells
Títol original: Birdhouse
1997
Oli i acrílic sobre tela
Dimensions: 243,8 x 213,4 cm
Referència: ACF0687
Afegir a la meva Col·lecció
La pintura de Fiona Rae segueix un determinat procediment de treball mitjançant el qual sobre una superfície aparentment uniforme, ja sigui de fons negre o bé amb motius que en certa manera l'uniformitzen, se superposen formes geomètriques, discos concèntrics -com en aquesta pintura- o bé figures rectangulars, que sembla que surin sobre la superfície del quadre i que contrasten amb el gran repertori de gestos pictòrics tan propi d'aquesta artista. Les seves pinzellades, de vegades desplaçaments de pinzells amples i d'altres simples tocs de pinzell, conformen un llenguatge pictòric que contrasta netament amb la geometria de les formes circulars que fluctuen en aquesta pintura, realitzada el 1997. Per aquesta artista, la pintura és part integrant de la cultura, i aquesta ha de ser un lloc sorollós, caòtic i contradictori, on les coses depenen d'allò que elles mateixes flanquegen. En aquesta acumulació de registres que planteja la seva pintura podem trobar referències tant a la història de la pintura -el Bosch, Joan Miró o la mateixa tradició de l'expressionisme abstracte nord-americà amb tots els seus extensos matisos- com a interessos procedents d'altres àmbits de la cultura actual, com el cinema i concretament les aportacions de Quentin Tarantino a Pulp Fiction. Fiona Rae es va interessar especialment per aquesta pel·lícula per la manera que té de reunir tots els gèneres cinematogràfics i, a partir d'aquests, fer alguna cosa totalment excitant, fresca i divertida. L'artista compara aquest procediment amb la realització d'una pintura, ja que, per ella, aquesta sorgeix del procés de muntar, conformar, ajustar, tallar…, amb la finalitat que aparegui un fragment que constitueix l'essència de tot allò que volem transmetre. El resultat del seu treball planteja la contraposició d'elements expressius i no expressius com una via per trobar un equilibri particular entre certes reminiscències expressionistes i minimalistes que són presents en la seva obra. Rae prefereix combinar diferents tipus de llenguatges que es contraposin en el marc de la seva pintura, que tinguin com a resultat l'enfrontament entre una abstracció «calenta» i una altra de «freda», i que d'aquesta lluita sorgeixi el significat de la seva obra, tal com ella mateixa admet. Tot i així, sota l'aparença d'una pintura basada en les troballes més significatives de la tradició pictòrica del segle xx, hi ha un treball previ de preparació, que utilitza tècniques digitals per a la construcció de noves formes, per a la selecció de gammes cromàtiques, per decidir el seu emplaçament definitiu en l'espai pictòric..., amb la qual cosa el resultat final de les seves pintures desprèn ressons pròxims a la virtualitat que ens ofereix avui la tecnologia informàtica.
