Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Sense títol núm. 7
Títol original: Sin título n.º 7
1997
Acrílic i grafit sobre tela
Dimensions: 152,4 x 152,4 cm
Referència: ACF0663
Afegir a la meva Col·lecció
Si parlem de l'obra d'Agnes Martin és inevitable pronunciar les paraules ordre, puresa, silenci o transcendència. Martin pinta amb la idea de la perfecció en la ment, i explica que d'aquesta sorgeix la bellesa i la felicitat absolutes. En un dels seus escrits l'artista deia: «Quan penso en l'art, penso en la bellesa. La bellesa és el misteri de la vida. No és en els ulls, sinó en la ment. En la nostra ment hi ha la consciència de la perfecció». Martin constata que l'art no pot ser perfecte perquè la perfecció és immaterial, i l'art forma part del món real, que és material. Però l'art pot suscitar en l'espectador una experiència transcendental de consciència de la bellesa.
«La composició és un absolut misteri», va escriure Martin. «Ve dictada per la ment. L'artista intenta trobar uns certs sons o línies que siguin acceptables per a la ment, i finalment una disposició d'aquests que sigui acceptable». L'artista va trobar en la geometria una via per accedir a la consciència de perfecció, i va escollir la retícula per donar forma a la seva obra. Martin l'ha explorada i l'ha recreada amb múltiples variacions: variacions de color, de to i lluminositat, variacions en l'escala de les seves bandes, variacions en les pinzellades. A partir dels anys vuitanta, Martin va reduir part de l'estructura de la retícula per concentrar-se gairebé exclusivament en les divisions horitzontals, dibuixant línies fines amb grafit o bé bandes amples subtilment pintades amb pàl·lids colors. Les bandes recobreixen tota l'amplada de les seves teles quadrades, creant un efecte gairebé atmosfèric puntuat només per les separacions lineals.
Les dues obres de la Col·lecció, realitzades el 1997, pertanyen a una sèrie composta per bandes de colors pastel que floten sobre un fons blanc. La relació entre els colors, entre les delicades i subtils variacions de tonalitats, dota les pintures d'una lluminositat intensa i no menys sorprenent. Les línies de grafit que separen les bandes, realitzades a pols, aparentment fràgils i com a punt de dissoldre's, condueixen l'emoció de la pintura. Són obres que inspiren el silenci, que pauten espais de llum i creen intervals de quietud. Són obres que demanen una contemplació pausada amb la finalitat d'apreciar la poètica de la seva composició; de poder, finalment, captar en totes les seves subtilitats la idea de perfecció.
