Lightbox
Enrere
Fotografia
Títol original: Photograph
1998 -
Projecció d'imatges amb narració àudio sincronitzada
Dimensions: Instal·lació de diapositives 20' aprox. Narració d'àudio sincronitzada Dimensiones variables
Referència: ACF0661
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció
Photograph és un treball d'«imatges projectades» -una seqüència de diapositives de 35 mm acompanyades d'una narració en àudio sincronitzada- característic de James Coleman. El treball és una coproducció de la Société des Expositions du Palais des Beaux-Arts de Brussel·les, la Fundació Antoni Tàpies i la Fundació "la Caixa". En el conjunt del seu treball, James Coleman investiga la pluralitat de lectures que acompanyen una imatge; i no tant per subratllar l'ambivalència de les pròpies imatges com per demostrar que el procés de percepció està obligat a resoldre molts conflictes abans de decidir-se per una interpretació. En treballs clàssics de James Coleman (Fly, 1972; Playback of a Daydream, 1974), aquests problemes es formulen utilitzant recursos i estratagemes gestàltics; Photograph -com tot el treball madur de James Coleman- converteix aquesta qüestió en un problema d'una manera molt més densa. La linealitat de la percepció es trenca per molts mecanismes diferents: es tracta d'una seqüència d'imatges estàtiques la narrativitat de les quals requereix una inventiva; d'altra banda, la veu que acompanya les imatges, lluny de fer-ne una descripció objectiva que faciliti la comprensió objectiva dels fets, encavalca poemes rimats d'una plasticitat riquíssima. L'espectador, en definitiva, assisteix -durant dinou minuts- a la declamació poderosa d'una llarga poesia lírica que embolcalla una sèrie d'imatges en les quals els nois i les noies d'una escola assagen un ball. A partir de tots aquests recursos s'apleguen diferents registres que fan molt densa la percepció de l'espectador. A Photograph es combinen paraules poètiques -i això les fa gratuïtes o més denses?- amb un documental gràfic que recull l'assaig real d'una teatralització. La imatge i el verb, la realitat i la ficció, tot plegat se superposa per tal que l'espectador experimenti el vertigen que representa tota lectura. D'altra banda, a Photograph també es fa present un altre tema recurrent de James Coleman: la formació de la identitat. En efecte, la situació que es documenta són els assajos dels alumnes d'una escola d'un barri deprimit de Dublín abans de participar en un concurs interescolar. Els personatges, per la seva condició juvenil i per l'entorn en què se situen (la ficció de la representació i l'horitzó de la formació, que pot representar la mateixa escola), es presenten, d'una banda, com a prototipus de la subjectivitat i la identitat en formació, i, d'altra banda, la seva condició de classe fa pensar -i així sembla que ens ho recorda la rima martellejant de la veu en off- que el seu destí ja s'ha escrit i s'ha segellat d'antuvi.

Obres que et poden interessar