Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Sense títol
Títol original: Untitled
1994
Tècnica mixta sobre tela
Dimensions: 240 x 200 cm
Referència: ACF0649
Afegir a la meva Col·lecció
Per bé que Albert Oehlen va estudiar amb Sigmar Polke, sempre ha sostingut que la influència més important l'havia rebuda de Joseph Beuys. Curiosament, sembla que el transcurs dels anys ha fet retornar la seva pintura als braços del seu primer mestre, no perquè hi hagi un influx directe o una mimesi incorrecta, sinó per una certa atmosfera i una certa voluntat que en part ens el recorden. Sembla que en la pintura d'Oehlen dels anys noranta s'hi podrien descobrir alguns aspectes semblants a la decepció de Polke davant de la realitat, i també a l'ambigüitat de les seves imatges.
El seu treball més recent és una pintura molt diferent de la neoexpressionista dels anys vuitanta, en la qual predominaven els temes autobiogràfics, metafòrics o obertament sexuals, amb imatges sòlides, construïdes contra fons grumollosos i inesperats mitjançant pinzellades segures en les quals abundaven els colors terrosos, apagats, o bé no voluntàriament ombrívols. Un període que l'artista va donar per acabat el 1988.
La sèrie de peces -una novetat en aquest artista, que mai no havia volgut utilitzar aquest mètode- que, amb el títol comú de «Sense títol», Oehlen va realitzar el 1994, sèrie a la qual pertany aquesta obra, acumula sobre un fons més menys llòbrec taques, esquitxos i brotxades, generalment en colors lluminosos i àcids, que al final adquireixen una certa contextura sòlida i opaca. És com si l'artista mantingués un diàleg estrany i discordant amb l'abstracció, històricament entesa, i sobretot, amb la practicada en el seu propi temps. Ha desaparegut l'humor, però la ironia continua inalterable.
Caldria remarcar encara una altra de les seves rotundes afirmacions, feta deu anys abans: «Puc fer la impressió de cinisme perquè prefereixo temes en què es produeixen friccions, en què la realitat xoca amb una pretensió o les idees relacionades amb la història de l'art entren en contradicció amb la veritable història de l'art».
