Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Sense títol
Títol original: Sin título
1995
Fusta, ciment, acer, vidre i cotó
Dimensions: 117 x 134,5 x 46 cm
Referència: ACF0645
Afegir a la meva Col·lecció
En el seu intent d’acostar-se a l’experiència quotidiana de les massacres i d’altres actes violents, Doris Salcedo tria l’àmbit domèstic com a camp de batalla. Així, la seva obra està formada per objectes com ara armaris, cadires, llits, teixits o sabates que mostren les empremtes d’una experiència viscuda. «Cada vegada que visito un lloc hi ha vestigis d’un esdeveniment violent. Fins i tot dos anys després de la massacre, en el mateix indret, persisteix un sentiment molt especial. En el meu treball vull provocar aquest esperit fent servir objectes que tenen una aura de dolor impresa a la superfície». Salcedo explota l’aura inherent a les coses usades per recuperar la memòria de l’acte violent que van patir els seus propietaris. Denuncia així com els règims totalitaris encobreixen la memòria.
Sin título està formada per un armari petit i una vitrina, plens de ciment, dels quals sobresurten detalls d’allò que contenien, com ara trossos de tela, vidres, etc. L’artista fa visible l’empremta d’aspectes específics d’una presència humana i construeix d’aquesta manera imatges que incideixen en la memòria d’una existència dramàticament esborrada. Així aconsegueix apropar l’experiència del dolor a la consciència de l’espectador, en un gest de lluita contra la indiferència davant de la tragèdia d’altres. En aquest procés, els mobles es converteixen en metàfores del cos humà i el ciment és signe de la repressió a la qual estan sotmesos aquests homes, dones i nens. L’autora, amb l’acció d’abocament, vol mostrar la naturalesa parlant de les coses i commemorar aquells a qui s’ha fet callar brutalment.
Sin título formava part d’un grup de més de vint mobles plens de ciment que Salcedo va fer per a una instal·lació a la Carnegie International del 1995. La seva ubicació en una nau industrial i la seva disposició desordenada van contribuir a crear una atmosfera impactant, misteriosa i polsegosa en què el silenci i la absència esdevenien protagonistes i creaven en l’espectador una sensació claustrofòbica.
