Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Oceà Pacífic Nord, mont Tamalpais
Títol original: North Pacific Ocean, Mount Tamalpais
1994
Fotografia en blanc i negre
Dimensions: 42 x 54,2 cm
Referència: ACF0643
Edició: 16/25


L'obra fotogràfica de Sugimoto s'ha desenvolupat durant més de dues dècades a partir d'un nombre molt limitat de sèries, les principals de les quals són «Dioramas», «Theaters» i «Seascapes». La primera està formada per fotografies fetes a museus de ciències naturals (sobretot a l'American Museum of Natural History de Nova York) i a museus de cera (en especial al Madame Tussaud's de Londres), la segona inclou un repertori de sales de cinema i autocinemes dels Estats Units, i la tercera recull paisatges marins de diferents llocs del món.
Sugimoto va començar la sèrie «Seascapes» a Jamaica, el 1980. A primera vista, aquestes imatges suggereixen dues lectures, una de llunyana i una altra de propera. La primera lectura consisteix a veure les fotografies com a superfícies abstractes, compostes per dues franges horitzontals que corresponen al mar i al cel respectivament. Així doncs, el conjunt de la sèrie es presenta com una repetició del mateix esquema compositiu, de manera que totes les imatges de la sèrie semblen iguals o bé amb variacions només en les tonalitats i en els matisos de grisos. La segona lectura ens en revela les diferències i enllaça aquests paisatges marins amb la tradició romàntica del paisatge sublim. Els enquadraments de les fotografies abracen un camp molt ampli i reforcen la sensació de llunyania i incommensurabilitat del mar. Aquestes dues lectures simultànies són possibles gràcies a la gran similitud compositiva de les imatges i a la riquesa de detall del registre fotogràfic. Les imatges són gairebé idèntiques, però els títols ens descobreixen que corresponen a llocs diferents i distants. Amb aquesta sèrie, Sugimoto es converteix en un turista que recorre el món per trobar sempre la mateixa imatge. D'aquesta manera, les seves fotografies donen tanta importància a l'estereotip com a la singularitat de les coses i reflecteixen, per tant, la distància entre la imatge i la realitat.
En les obres més recents d'aquesta sèrie la boira i la borrositat fan que la precisió del detall se sacrifiqui en benefici d'una imprecisió evocadora i atmosfèrica.