Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Llepar i ensabonar
Títol original: Lick and Lather
1993
Xocolata i sabó
Dimensions: 50 x 35 x 25 cm
57 x 38 x 27 cm
Referència: ACF0637
Afegir a la meva Col·lecció
En aquesta peça Antoni parteix d'un motlle del seu propi bust per fer catorze còpies exactes del seu cap imitant l'estil d'un bust clàssic. Set d'aquests bustos els va fondre en xocolata, i els altres set en sabó. Col·locats sobre pilars i disposats en cercle, va formar una instal·lació que va presentar a l'Aperto de la Biennal de Venècia del 1993. Posteriorment aquesta obra s'ha segmentat en parelles, que l'artista ha presentat en diverses exposicions, com la que es va celebrar a la Sala Montcada de la Fundació "la Caixa" el 1996, on va instal·lar un bust de xocolata i un altre de sabó.
La majoria d'escultures d'Antoni són el resultat d'una mena de performance privada amb el seu propi cos. Tal com el títol indica, les accions que va dur a terme en aquesta obra són llepar i ensabonar fins a transformar la seva imatge. Efectivament, es va ensabonar progressivament amb els bustos de sabó i va llepar durant hores els de xocolata fins a desfigurar-los, cadascun amb una forma diferent. Amb aquestes accions, l'artista esborra literalment la seva pròpia imatge, seguint un ritual carregat, simultàniament, de metàfores sexuals, i també d'obliteració i destrucció. «M'interessava molt el fet que tots dos actes impliquessin amor... El fet que llepar jo mateixa, i, ja saps, netejar jo mateixa aquest bust fos com estar a la banyera banyant el teu bebè o alguna cosa semblant... Era un acte molt tendre, però alhora era com si jo m'estigués esborrant a mi mateixa, en certa manera... així que es produeix aquesta estranya tensió, que és, per mi, una interessant relació amb la manera que tenim de percebre la nostra pròpia aparença física», explica l'artista d'aquesta obra, amb la qual al·ludeix a les complexitats del narcisisme.
La presència d'Antoni com a artista i com a dona constitueix el nucli de la seva obra, i a través d'aquesta presència invoca una visió d'ella mateixa com a ésser obsessiu i compulsiu. Lick and Lather subratlla la seva participació en l'impuls narcisista que sovint impregna el procés artístic i il·lustra obsessions i estereotips femenins distorsionats. Amb l'estratègia de negar la seva pròpia imatge, Antoni també crea una relació fetitxitzada entre l'espectador i el procés de l'artista.
