Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Sense títol
Títol original: Untitled
1995
Cera i oli perfumat
Dimensions: 5 unitats: 37 x 20 cm c/u
Referència: ACF0635
Afegir a la meva Col·lecció
Aquesta obra, formada per cinc nínxols fets amb cera d'abella perfumada, es va exposar per primera vegada en la mostra col·lectiva «The Education of the Five Senses» (1995), presentada a la galeria White Columns de Nova York. Els nínxols, cadascun dels quals exhala un perfum diferent, van ser distribuïts per les diferents parets de la galeria, juxtaposant-los a les obres d'altres artistes. Efectivament, aquesta obra ofereix una gran varietat de formes d'instal·lació: els cinc nínxols no s'agrupen mai en un únic espai, i encara que l'espectador els troba generalment en àrees perifèriques al llarg de l'exposició, no es pot sostreure a la seva gran sensualitat. La tactilitat de la cera i la seva fragància apel·len intensament als seus sentits. Soares explora el concepte d'espai amb relació a les sensacions corporals. Aquesta obra té el poder de crear una atmosfera amb una olor perfumada, una olor que s'expandeix i que ocupa un espai.
Es diu que l'olor és l'última forma d'expressió, però que és la que exerceix la impressió més duradora. L'olor és informe i invisible, i pot arribar a ser tòxica com el desig mateix. Però si aquests nínxols de cera poden suscitar desig, no és solament per intoxicació, sinó també per nostàlgia. Potser el més vistós d'aquests nínxols n'és la buidor, l'absència d'allò que devien acollir. Una absència que ens remet a una memòria com la que ens pot suggerir l'essència vaporitzada. Una memòria que, en la nostra cultura catòlica, evoca una idea del sagrat, de culte religiós.
«El nínxol buit és la pàgina en blanc, la tela verge, el marc autònom. Es podria aleshores projectar en el nínxol l'objecte desitjat [...]. El nínxol buidat, d'altra banda, evoca una falta. Ens remet al petit objecte desitjat i (per sempre) absent. Aquesta absència està marcada per un seguit infatigable de determinacions alternatives: censura o prohibició, cost o preu, recerca infinita o incompleta, inexistència o impossibilitat. L'explicació és sempre de naturalesa especulativa, perquè travessa camps que la llengua i la ciència no dominen del tot: l'eròtic, l'amorós, l'espiritual, el religiós», va escriure el 1996 Adriano Pedrosa a propòsit d'aquesta obra.
