Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Víctima del bombardeig serbi al centre de Sarajevo, diumenge 28 de novembre de 1993. Segona versió (Sèrie J'est un je ), 1996
Títol original: Víctima del bombardeo serbio al centro de Sarajevo, el domingo 28 de noviembre de 1993. Segunda versión (Serie J'est un je ), 1996
1996
Oli sobre tela
Dimensions: 126 x 204 cm
Referència: ACF0632
Des dels anys vuitanta Simeón Saiz Ruiz ha utilitzat la pintura com a eina de meditació plàstica. El seu treball, articulat en sèries homogènies i coherents, s'ha situat sempre en un territori límit en el qual estratègies conceptuals conflueixen amb un programa pròpiament pictòric.
La sèrie presentada en diverses etapes al llarg dels anys noranta amb el títol «J'est un je», a la qual pertanyen les dues obres de la Col·lecció, resumeix i exemplifica la manera que aquest artista té de treballar i abordar els problemes. El títol de la sèrie modifica la cèlebre frase que Arthur Rimbaud escriu en una carta a Georges Izambart, J'est un autre (Jo és un altre), d'una banda a fi de mostrar les formes complexes de la percepció i, de l'altra, per sintetitzar les idees que l'han conduït a triar el tema de la guerra de Bòsnia-Herzegovina. Les imatges són preses inicialment de fotografies publicades en diaris i emeses en els programes informatius de diversos canals de televisió; en queden excloses les imatges pròpiament bèl·liques o d'accions armades, ja que l'artista pren en consideració només les que recullen la mort de les víctimes civils. Saiz Ruiz pinta de color blanc i negre les imatges extretes dels diaris, com és el cas de Víctima de bombardeo serbio al centro de Sarajevo, el domingo 28 de noviembre de 1993. Segunda versión, obra en la qual es mostra el dipòsit de cadàvers on reposen els cossos de les víctimes, i en la qual només es fa referència a l'acció bèl·lica del bombardeig per mitjà del títol de l'obra. L'obra Víctimas de la matanza en el mercado de Sarajevo, el sábado 5 de febrero de 1994, día más sangriento desde el inicio de la guerra correspon a un moment diferent del procés que segueix la sèrie i es pot considerar complementària de l'anterior en la mesura que totes dues recullen la representació de la notícia i de la història, però partint de la reproducció de llenguatges gràfics diferents, que determinen, en aquesta darrera, el color i la textura de línies o píxels de la televisió, i en l'anterior, el blanc i negre a base de taques característic de la fotografia de premsa.
La sèrie «J'est un je» proposa una mirada crítica sobre la possibilitat d'una pintura d'història, en un moment en què la informació mediàtica -i especialment la televisiva- no solament assumeix la documentació dels fets en un temps real de durada i difusió, sinó que a més monopolitza la interpretació de les imatges que produeix. El fotoperiodisme s'ha vist desplaçat i minimitzat davant la imatge en moviment del vídeo, però tots dos mitjans han substituït des de fa dècades la funció moral i política de la pintura històrica del segle passat. En aquestes condicions, la pintura pot assumir un estil que reprodueixi, en termes perceptius, la suposada objectivitat fotogràfica i videograficotelevisiva, introduint, a través de la seva pròpia capacitat de reproducció, un pensament crític sobre l'estatut de la imatge i de la pròpia història en la cultura visual contemporània. La utilització de la pintura per abordar aquests problemes no és un gest reivindicatiu; implica més aviat una intensificació de l'atenció i de la percepció visual, precisament en un context en què la mirada està cada cop més anestesiada per la multiplicació d'imatges en els mitjans d'informació.
En certa manera, en aquesta sèrie de Simeón Saiz Ruiz s'entrecreuen discursos crítics diferents però complementaris, a partir dels quals es reivindica una mirada política sobre les relacions entre informació, història i manipulació mediàtica. El que és polític s'estableix com una condició reflexiva i crítica que tendeix a aclarir algunes de les tensions psicològiques i socials que afecten el subjecte inscrit en una societat dominada per la informació i la manipulació d'aquesta.