La mirada a les formes estètiques no occidentals ha marcat de manera decisiva determinats moments de la història de l’art contemporani. Des de Picasso fins a Matisse, des de Henry Moore fins a Brancusi, en períodes de crisi dels valors formals i existencials, els artistes han fixat la seva atenció en «altres» paradigmes i maneres de representar el món. Amb el títol mateix, aquesta obra ja s’inscriu en aquesta relectura d’una cultura estètica aliena, però al mateix temps recognoscible. La màscara, tan important en la tradició africana, és aquí reinterpretada des d’un punt de vista abstracte, com un retrat cubista que travessa cap enrere segles i segles, quilòmetres i quilòmetres, i retorna als ulls de l’espectador com si fos una mena de pont que comunica èpoques distants.
