La instal·lació és per a Ilya Kabakov un gènere nou que desplaçarà altres manifestacions artístiques com la pintura o l’escultura, ja que en formen part. Per a Kabakov, la «instal·lació total» absorbeix l’espectador, que és dins, dominat per la intensa atmosfera que es crea. Segons les seves paraules, aquest gènere nou, que es troba en les fases inicials de desenvolupament i que serà molt fructífer, fomenta un mecanisme que ell anomena «de doble acció»: d’una banda, provoca la immersió en un món fictici, d’il·lusió, i, d’altra banda, permet reflexionar sobre la construcció que ens envolta. Kabakov prioritza aquest gènere per damunt de les arts tradicionals, que ja no permeten la il·lusió, i també per damunt del teatre i el cinema, que castiguen la reflexió en benefici de l’acció. La instal·lació és una construcció teatral, amb els seus mecanismes per a la dramatúrgia, que demana que l’espectador se situï en un altre temps en entrar en un altre espai.
For Sale és una instal·lació feta expressament per a una exposició, «Toponimias. Ocho ideas del espacio », que es va presentar a la sala d’exposicions de la Fundació ”la Caixa” de Madrid el 1994. Segons el seu comissari, José Lebrero, «l’artista ha desplegat el paratge d’un ahir obsolet i irrecuperable». Dues estances componen la instal·lació: la primera, a través de la qual s’accedeix a l’exposició, és petita; la segona és àmplia i hi domina un ambient fosc, il·luminat escenogràficament, en el qual diversos mobles, la majoria tapats amb llençols, ocupen gairebé tot l’espai. El visitant es veu immers en un lloc antic, del passat, en el qual el temps sembla que hagi quedat suspès. Únicament una imatge reclama l’atenció, perquè l’enfoca un raig de llum: un quadre d’amateur que mostra una vista d’un racó de Madrid. Però no es tracta de l’única pintura present a la sala; cinc quadres més, segons l’explicació de l’artista, actuen com a miralls on l’espectador es veu reflectit, de la mateixa manera que altres components de la instal·lació. En el catàleg de l’exposició de l’any 1995 del Musée National Centre Georges Pompidou, que recollia una antologia de les instal·lacions fetes per Kabakov entre el 1983 i el 1995, s’afirmava, respecte d’aquesta obra, que la desaparició de les coses antigues, dels interiors vells de la casa familiar, era una qüestió d’actualitat a Madrid. El títol de la instal·lació, For Sale, fa referència a aquest intent de liquidació d’un passat que ja és una ruïna i que, per voluntat o per desídia dels seus inquilins o propietaris actuals, es dispersa i s’esvaeix. El quadre, la pintura, hi és present per recordar dies millors i, en un sentit molt tradicional, fa de finestra que ens transporta a un exterior amb sol. En aquesta instal·lació, com en d’altres que l’artista ha fet al llarg dels anys, es qüestiona la pintura com a representació, i alhora se li atorga un marcat caràcter d’evocació, de la mateixa manera que la utilització del mobiliari comporta una forta càrrega emotiva, i totes dues sensacions són essencials com a elements fixadors de la narració.
Juan Antonio Álvarez Reyes
Afegir a la meva Col·lecció
