Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Omplir forats amb forats II
Títol original: Löcher mit Löchern stopfen II
1993
Ceràmica pintada
Dimensions: Obra completa muntada: 77,5 x 105 cm
Referència: ACF0523
Afegir a la meva Col·lecció
Al llarg de la seva obra, Asta Gröting ha recorregut tot sovint a la forma circular. Moltes de les seves obres consten d’objectes amb uns límits que coincideixen amb els d’una circumferència. Aquesta figura geomètrica es manifesta en les escultures que representen elements anatòmics –com Schlund (1992), un tub molt llarg que recorda un esòfag– o en aquelles que s’allunyen de referents visuals coneguts i proposen idees més abstractes, com les quatre seccions d’un cilindre de gran diàmetre que componen Monde (1990). En el projecte fílmic i escultòric que Gröting va presentar amb el títol genèric Eis (1995), uns patinadors sobre gel evolucionen sobre la pista de l’estadi de Frankfurt seguint una pauta notablement circular i empenyent objectes de la mateixa forma, com un immens anell d’escuma de poliestirè titulat Nest (1995). Més enllà del que ens pugui indicar una anàlisi iconogràfica de les seves obres, la idea de cicle, de successió contínua dels esdeveniments, és un tema que figura d’una manera insistent en la seva obra.
Löcher mit Löchern stopfen II consta de vuit elements que semblen plats de cuina, encara que molt més grans que els habituals, i que, apilats l’un damunt l’altre, formen un cilindre vertical. Cada un d’aquests elements té un gran forat el centre del qual coincideix amb el de la circumferència exterior de l’objecte. La peça, de ceràmica, està pintada d’un color daurat molt intens. L’ordinal en nombres romans que figura en el títol respon a l’existència d’una altra obra amb el mateix títol que l’artista va fer dos anys abans. Entre totes dues es poden observar dues diferències menors: la primera té set elements i l’acabat presenta un color platí uniforme. La mateixa idea es mostra també en altres obres de la mateixa època. Gehäufter Mangel (1992) és molt semblant a la peça pertanyent a la Col·lecció de la Fundació ”la Caixa”, encara que consta de dotze elements sense pintar. Mangelerscheinung (1992) utilitza un centenar d’objectes semblants –plats amb un forat al mig–, però més petits i que, en lloc de mostrar-se apilats, es distribueixen irregularment pel terra de la sala en la qual s’exposa la peça.
Dins del conjunt de l’obra de Gröting, Löcher mit Löchern stopfen II comparteix la idea recurrent de circularitat i de cicle. Els orificis successius que hi trobem ens condueixen a un moviment continu, semblant al de la coreografia per a patinadors sobre gel, que recorda l’energia de rituals d’invocació místics, com els dels dervissos musulmans. En darrer terme, i segons suggereix l’herència cultural occidental, el cercle que proposa Gröting és la representació més pura de la perfecció. No obstant això, en aquest cas el concepte s’ha ampliat a la tercera dimensió física: la profunditat. La forma circular, el forat, és present al llarg de tot el cilindre que componen els plats. Es planteja aquí una nova reflexió sobre l’interior i l’exterior, sobre el que és visible i el que ignorem. Es tracta d’un esbós obert, com acostuma a fer Gröting, en el qual es barregen idees sobre la mateixa concepció de l’art, sobre les seves formes i, més enllà d’aquestes produccions humanes, sobre la vida.
