Encara que la figura ha estat sempre el fonament de la pintura de Baselitz, és evident que al començament dels anys noranta l’artista n’havia desviat l’atenció i se sentia fascinat per les possibilitats creatives del color, la línia i la pinzellada damunt les superfícies dels seus quadres. Motiv kaputt i Roter Arm constitueixen l’expressió més clara del concepte d’ornament que Baselitz sempre ha defensat a l’hora de definir la seva pintura, un concepte conflictiu en la nostra època però que aquest artista utilitza per emfasitzar el seu interès per la pintura com a forma i no com a expressió d’un contingut narratiu. Les figures d’aquestes obres s’observen entrellaçades amb uns fons rics en matisos, que cada vegada són més expressius. Fons i figura es mantenen en el mateix pla d’importància, i conformen un dens teixit d’efectes formals extremament seductors. Com en l’obra titulada Roter Arm, les figures no tenen una identitat recognoscible perquè han experimentat una esquematització progressiva fins a arribar a un notable grau de transparència; una transparència que no impedeix veure un fons sumptuós, subtilment modulat per vibrants pinzellades de color. A Roter Arm, la figura verda amb el llampant braç vermell és a la part inferior del quadre, sota un enreixat negre que estructura tota la composició. Aquest potent enreixat, el qual no produeix la sensació de confinament tot i que se sobreposa a la figura, crea, no obstant això, una tensió impressionant sobre el fons blanc, que tan sensiblement ha pintat l’artista amb un entramat de pinzellades grises i alguns tocs de verd i de blau. Però la tensió augmenta quan ens adonem que les taques negres són les empremtes de les petjades de l’artista, que s’ha passejat sobre aquest fons meravellós. En aquesta dècada, Baselitz deixa sovint l’empremta dels seus peus en les obres que pinta. En un principi ho fa com a conseqüència del seu mètode de treball –amb la tela col·locada a terra–, però més endavant esdevé un gest deliberat per deixar constància del seu pas, per evidenciar la seva presència en el procés de creació de l’obra. Curiosament, com ha assenyalat Kevin Power, a mesura que les figures s’aprimen augmenta la presència física i la personalitat de l’artista en l’obra. Baselitz fa servir cada vegada més el seu propi cos per pintar, com demostren les empremtes impreses per les seves sabates en aquesta pintura. Motiv kaputt és una obra compositivament molt similar a l’anterior, però extraordinàriament significativa per la caiguda del motiu central. La figura ha desaparegut, ha estat eliminada, o potser ha quedat oculta sota els intensos cops de brotxa que formen el fons. L’artista ha abandonat el tema que perseguia i tan sols ha deixat unes restes emotives de la seva presència flotant en l’espai, suficient perquè no oblidem que en aquesta pintura hi havia un motiu. Amb aquest gest, Baselitz ens recorda que, tot i que l’abstracció ha guanyat molt de terreny en la seva obra, mai no abandona la figuració. Potser la seva visió no era tan important per a l’obra, però la seva presència continua viva, sobretot compositivament. D’altra banda, la caiguda del motiu és, sens dubte, la confirmació més gran de la independència de la seva pintura pel que fa a qualsevol mena de contingut expressiu. Baselitz deixa clar que el que li interessa és la pintura com a objecte, i no pas l’objecte de la pintura; en definitiva, amb aquest gest magistral afirma que el propòsit de la pintura és la pintura mateixa.

Nimfa Bisbe