Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Faldilla
Títol original: Skirt
1989
Acer galvanitzat
Dimensions: 79 x 354 x 183 cm
Referència: ACF0505
Afegir a la meva Col·lecció
Aquesta escultura, feta amb ferro galvanitzat i per a la construcció de la qual Deacon va fer servir rebladures, es va exhibir al Plymouth Arts Centre i a la Kunstnernes Hus d’Oslo l’any 1989, i posteriorment a Hannover, el 1993, amb motiu de la presentació de catorze escultures a la Kunstverein d’aquesta ciutat alemanya. Es tracta d’una peça que formalment ens remet a una faldilla femenina i que, segons les indicacions del mateix artista, cal situar sempre amb l’interior orientat cap a un mur, com si volguéssim impedir que es pugui observar el que passa a dins. Com en moltes altres obres de Deacon –encara que en aquest cas potser d’una manera més òbvia, a causa de les similituds formals comentades–, el caràcter orgànic de l’escultura contrasta amb les solucions constructives i amb uns acabats que no emmascaren en cap moment la seva procedència industrial. La dialèctica entre l’exterior, clar i diàfan, i l’interior, ocult i incert, és aquí encara més determinant, i el resultat formal obtingut pren una corporeïtat gairebé sensual, malgrat la complexitat constructiva que caracteritza les escultures de l’artista. Aquest mateix procés de realització ha portat Deacon a afirmar que ell fabrica les seves escultures, i no les esculpeix, ni les modela, ja que són el resultat de moltes seqüències i combinacions d’accions repetides, com ara tallar, doblegar, enganxar, clavar, reblar, cosir, etc. La presència tan determinant de la construcció de l’escultura constitueix, per a Deacon, una manera de remetre’ns una altra vegada a la presència de l’individu, autor i alhora destinatari de les seves peces. Pel que fa al títol de l’obra, a més de fer al·lusió a les possibles semblances formals amb una faldilla femenina, incideix en la importància que Deacon atorga al llenguatge, ja que considera que aquest ens ofereix un dels primers significats que ens permeten actuar al món, reconèixer-lo i donar-hi forma; així, els títols de les seves escultures són la manera especial que té l’artista de posar de manifest aquest interès pel llenguatge. Com ell mateix indica, de vegades els títols són una mena de clixé en el qual el sentit de la frase és diferent del sentit de les paraules, i d’altres s’estableix una doble al·lusió, tant a les possibles semblances formals –el cas de Skirt– com a quelcom tòpic. El títol, com diria l’artista, serveix per fer més òbvia una asserció poc evident de l’obra. Interessat pels Sonets a Orfeu de Rainer Maria Rilke, com també pel simbolisme, en manlleva aquest doble ús del llenguatge, el literal i el simbòlic, per donar a les seves escultures diferents nivells de significat.
