Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Sense títol (recollidors i estores) # 1
Títol original: Untitled (dust pans, door mats) # 1
1989
Mirall, fusta, recollidors i estores
Dimensions: 88 x 215 x 80 cm
Referència: ACF0497
Afegir a la meva Col·lecció
L’univers dels objectes que ens envolten comprèn també objectes que no es redueixen a una pura materialitat, sinó que circulen amb un valor afegit. Els objectes, que poden ser funcionals, estètics, nostàlgics o simplement inútils, adquireixen constantment aquests valors i constantment també se’n desprenen. El ready-made de Duchamp no va fer altra cosa que explorar els mecanismes a través dels quals el valor funcional i el valor estètic es podien invertir i manipular. En les peces de les prestatgeries de Haim Steinbach s’investiguen les jerarquies que ordenen el conjunt dels objectes de mida mitjana, adquirits en establiments de tota mena i que, generalment, es poden transportar fàcilment.
Les prestatgeries de Steinbach constitueixen la base d’un treball de classificació. Qualsevol de les seves prestatgeries consta de dues parts diferenciades. La primera, la més sistemàtica, és el moble triangular d’acabat minimalista. Aquest moble, de diferents volums i textures, suggereix mòduls sobre els quals es dipositen grups d’objectes diferenciats. Sense títol (recollidors i estores) núm. 1 mostra dues pales recollidores de plàstic negre sobre el mòdul més petit i estret; al seu costat, un altre mòdul de les mateixes proporcions però més gran presenta quatre estores apilades.
La quantitat no solament suggereix la producció en massa d’aquests objectes, sinó que, a més a més, n’erosiona la singularitat. La seva disponibilitat és tot sovint una qüestió de diners, gust i oportunitat. En certa manera, aquests objectes aplegats sobre les prestatgeries no solament es representen ells mateixos, també arrosseguen un context social. Per tant, el grau d’harmonia o de desequilibri que aconsegueixen provocar va més enllà del seu aspecte formal.
Generalment, en vista de la dificultat de recrear un sentit, els objectes de Steinbach suggereixen rimes formals i cromàtiques que els confereixen la cohesió que la seva disparitat funcional nega simultàniament. En aquesta prestatgeria, el que es desafia és la seva pròpia funció, ja que les coses que mostra haurien de ser a terra. Tanmateix, el mirall de fòrmica que recobreix el moble soluciona aquesta disfunció. En reflectir-se el terra sobre la superfície de la prestatgeria, els objectes queden automàticament dipositats sobre la imatge del terra de la mateixa sala d’exposicions.
A La société du spectacle, Guy Debord manifestava que els individus de la societat capitalista han estat separats del seu propi treball: les mercaderies que compren són les mateixes que han de produir. Haim Steinbach ha afirmat que en el seu treball amb els objectes «intenta presentar l’espectacle i desconstruir-lo simultàniament». Es podria dir que en aquesta peça els recollidors i les estores s’han desplaçat i alhora han tornat al seu propi emplaçament.
