Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Jardí
Títol original: Grotraer
1988
Oli sobre tela
Dimensions: 200 x 200 cm
Referència: ACF0494
Afegir a la meva Col·lecció
La formació en geologia de Per Kirkeby és com la part visible que explica el seu interès per la naturalesa. Inevitablement, la confluència entre la naturalesa i l’art es concreta en el desenvolupament d’un gènere artístic: el paisatge. Kirkeby ha dedicat a aquest gènere una bona part de la seva obra, és a dir, les seves pintures neixen a partir de la reflexió sobre un gènere i una composició pictòrica tradicional; o, dit amb altres paraules, l’artista treballa sobre un arquetipus històric de l’art. No obstant això, en aquesta obra de l’any 1988 no és possible identificar, en la imatge per ella mateixa, ni el paisatge ni la naturalesa; únicament el títol ens remet a la idea de paisatge, en aquest cas de jardí.
L’any 1967 Per Kirkeby va fer un llibre format exclusivament per fotografies de paisatges, algunes que havia fet ell mateix i altres que havia recollit de revistes o postals. El 1978 va publicar un altre llibre, aquesta vegada incloent-hi poemes, amb fotografies fetes durant els seus viatges. El mateix Kirkeby ha declarat que el viatge constitueix un procés de sedimentació, de suma d’imatges i estructures. I ell aplica precisament aquest procés de sedimentació per elaborar una pintura. Grotraer no reprodueix un jardí identificable, sinó que mostra diferents capes dominades pel negre, al qual se superposen unes grans taques blaves, verdes i grogues. No hi ha elements narratius, sinó un joc compositiu en tensió: l’aparença abstracta del quadre s’esborra perquè sabem que es tracta d’un jardí. No obstant això, no hi ha cap figuració identificable i solament la podem reconèixer gràcies al títol.
Kirkeby elimina intencionadament qualsevol trampa visual d’origen il·lusionista; fins i tot evita la sensació de profunditat, cosa que provoca més aviat un «efecte catifa» que explica la tensió entre figuració i abstracció. Al mateix temps, el resultat final, pla i fosc, remet a la tradició de la «pintura fosca» danesa dels anys trenta; és a dir, torna sobre un esquema compositiu tradicional.
El fet que Kirkeby no vulgui donar un caràcter il·lusionista i narratiu a la seva pintura no es relaciona tant amb una aposta per la «pintura-pintura» com amb la intenció que el quadre transmeti una experiència de la realitat. Per a Kirkeby, l’art és un procés de coneixement de la realitat. Per això la pintura és solament un mitjà, com ho han estat altres vegades les escultures o les pel·lícules. I també per això es tracta d’un jardí, és a dir, una naturalesa domesticada, en la qual ha intervingut l’ésser humà: perquè no li interessa tant descobrir la naturalesa en estat pur, sinó experimentar la realitat i el paisatge com a construcció cultural. D’aquesta manera la seva obra no solament recull la influència de l’expressionisme, sinó també, més intensament, la tradició del romanticisme.
