Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Cada dia hi ha la bèstia amb dents de ferro i deu banyes
Títol original: Everyday is The Beast with Iron Teeth and Ten Horns
1989
Oli i guix sobre tela
Dimensions: 335 x 295 cm
Referència: ACF0462
Afegir a la meva Col·lecció
Les paraules han estat un dels elements protagonistes de l’obra de Julian Schnabel al llarg dels últims vint anys. Entre les moltes paraules que ha utilitzat són especialment potents, agressives, compromeses i sovint hermètiques les que va introduir al final dels anys vuitanta, el paradigma de les quals es pot trobar en les pintures de la sèrie «The Recognitions», que va ampliar per a la seva exposició al Cuartel del Carmen de Sevilla, a l’octubre del 1988, i en aquestes obres incloses en la col·lecció i fetes molt pocs mesos després.
El títol de la sèrie «The Recognitions» ve d’una novel·la de l’escriptor nord-americà William Gaddis, dels títols dels capítols de la qual Schnabel va agafar bona part de les inscripcions. Les que va escriure en aquests quadres –70th Week, Everyday is The Beast with Iron Teeth and Ten Horns, Contro Dio, Contro mio– no procedeixen de la novel·la, sinó de l’Antic Testament, concretament del Llibre de Daniel.
Si de « The Recognitions» s’ha dit que revelen la relació de Schnabel amb la literatura i, per mitjà d’aquesta, el seu vincle amb la narració de la història i la seva oposició a la política militarista de l’era Reagan, els quadres que componen aquest conjunt correspondrien a l’hecatombe final, al triomf del mal absolut i a la seva aparició sobre un calcinat horitzó terrenal.
Les lones, ja siguin de camió, del terra d’un ring i fins i tot –com al llarg del 1986– de telons del teatre kabuki, han estat i són un suport habitual per a Schnabel.
Aquestes obres es van fer sobre les lones d’uns llits de soldat, cosides entre si fins a obtenir les dimensions monumentals dels quadres, cosa que d’una banda els afegeix contingut simbòlic –un fil tràgic lliga l’existència dels exèrcits i l’apocalipsi que això implica per als joves soldats– i de l’altra intervé en la seva presència física, ja que les costures estructuren la superfície sobre la qual s’inscriuen les paraules del text religiós.
A aquestes peces els podríem aplicar la descripció que va fer Diego Cortez el 1988, per bé que no s’hi referís específicament, sinó que parlava de la sèrie «The Recognitions»: «Són les Sagrades Escriptures pintades, la llei pintada tallada en taules de tela. Aquests quadres bruts, greixosos i tacats ofereixen el fons nocturn per a un llenguatge de signes que sembla pintat a la llum de la lluna. Les paraules són la imatge, i l’ús auster de la pintura blanca projecta una brillantor polar, una lluminositat, una immobilitat, una durabilitat que no té la llum del sol».
