Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Cel·la amb conducte
Títol original: Cell with Conduit
1988
Acrílic i Roll-a-Tex sobre tela
Dimensions: Díptic: 152,5 x 320,2 cm
Referència: ACF0437
Afegir a la meva Col·lecció
La cel·la és un tema recurrent en tota l’obra de Peter Halley. Sia com a espai de reclusió carcerària –indicat per una finestra de barrots–, o com a unitat habitable –coronada per una sortida de fum–-, sempre ha evocat l’aïllament i el confinament progressius tan propis de la modernitat. Aquestes cel·les, que adopten una forma rectangular envoltada d’un cert espai lliure, representen estacions o destinacions marginals d’un circuit molt més vast. En els quadres solament se’n percep una secció, en la qual els conductes entren i surten de rectangles que considerem cel·les homogènies, sense característiques particulars. Però, tal com ha dit el mateix artista, no es tracta d’objectes concrets, sinó més aviat de «models visuals». Aquests models s’han convertit, sens dubte, en icones de la nostra organització espacial. En un sentit foucaultià, la representació del poder també ha adquirit un aspecte esquemàtic. Les relacions entre l’interior i l’exterior, accentuades per les entrades i sortides que assenyalen les franges de color o conduccions, sintetitzen una visió pròpia de l’administració postcapitalista. En alguns casos, els conductes que connecten les diferents cèl·lules, i que creen així una xarxa d’espais, també ignoren un rectangle i hi passen de llarg. Així passa a Cell with Conduit.
A més a més de la interpretació que hem proposat en el paràgraf anterior, Cell with Conduit, com gairebé tots els quadres de Peter Halley, també es pot interpretar únicament a partir del seu caràcter formal i geomètric. En aquest cas, es reduiria a una forma rectangular subratllada per una franja del mateix color. Si separéssim els dos bastidors que formen el conjunt de la pintura, obtindríem, d’una banda, un allargat Barnett Newman, amb la característica franja de color; i, de l’altra, un Josef Albers en el qual un rectangle se superposa al mateix rectangle que conforma el llenç i, com és habitual en l’obra d’Albers, hi recolza sobre el costat inferior. En definitiva, Cell with Conduit consistiria en un bricolatge modern en el qual encaixen dos autors de la tradició abstracta. L’esperit reduccionista i sintetitzador es confirma, en darrer terme, amb l’ús del color. Els dos tons de taronja utilitzats vibren tan intensament que es produeix un efecte enlluernador. Consegüentment, la relació entre la figura i el fons queda pràcticament neutralitzada.
En aquest quadre, la visió crítica del postestructuralisme francès coincideix amb la teoria de la Gestalt. La primera és una visió del subjecte modern en la qual els individus han estat disseminats, trossejats i reclosos en unitats, tal com Foucault explica a Vigilar i castigar. La segona constitueix una visió asèptica dels nostres mecanismes de percepció. No obstant això, totes dues coexisteixen en aquesta pintura, malgrat que l’aspecte gairebé monocromàtic no sembla que indiqui aquesta dialèctica. Al contrari, es podria dir que hi ha esdevingut compatible.
De fet, Peter Halley recarrega la iconografia de les estètiques utòpiques amb un significat crític. El mateix llenguatge que havia anunciat un món millor serveix ara per representar la consumació material i inhumana de la utopia. En utilitzar encara el llenguatge constructivista, demostra que ha estat convertit en un signe desproveït de significat permanent. La independència i l’autonomia dels signes delaten que aquestes imatges s’allunyen cada vegada més dels seus referents reals.
