Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Arxius de l'any 1987 del diari El Caso
Títol original: Archives de l'année 1987 du Journal El Caso
1989
300 fotografies en blanc i negre i 16 làmpades
Dimensions: 300 fotografies: 60 x 50 cm c/u
Referència: ACF0429
Afegir a la meva Col·lecció
A partir de l’any 1984 les obres de Boltanski van adquirir un fort caràcter macabre i existencial. Achives de l’année 1987 du Journal ‘El Caso’ aplega material fotogràfic provinent dels arxius d’El Caso, el desaparegut diari espanyol especialitzat en crims i fets luctuosos. Per fer aquesta obra, Boltanski va recuperar les fotografies de les víctimes de segrestos, assassinats o desaparicions publicades el 1987. Però el gust macabre també es manifesta en la presentació: les fotografies de totes les cares de víctimes estan agrupades, penjades a la paret i s’il·luminen des de dalt amb una sèrie de llums, la qual cosa contribueix a oferir un aspecte sagrat o mortuori al lloc. Malgrat tot, aquesta primera impressió macabra potser tan sols és l’anècdota potent que Boltanski utilitza per subratllar la dimensió existencial de la seva obra. Perquè els temes genèrics sobre els quals treballa i per als quals fa servir aquelles víctimes d’actes criminals són la memòria i la mort. Boltanski ha declarat que elabora llistes de noms perquè té la sensació que dir o escriure el nom d’algú que ha mort li torna la vida durant uns instants. En aquest cas no es tracta d’escriure ni de dir el nom de ningú, sinó de mostrar les cares d’unes desenes de persones la memòria de les quals ha quedat esborrada, i que Boltanski intenta recuperar per mitjà de la fotografia. La multiplicació de les imatges, però, confon totes aquelles cares en l’anonimat i insisteix d’una manera existencial en el trànsit lleu de la vida.
De tota manera, les víctimes d’El Caso no són simplement una anècdota per subratllar el contingut existencial de l’obra. En primer lloc perquè –com s’esforça a fer ressaltar Boltanski– són reals, i en segon lloc perquè la criminalitat i l’horror tenen a veure directament amb la seva biografia personal. El seu pare era jueu i, havent nascut el mateix any de l’alliberament francès davant l’ocupació nazi, va viure la infància enmig de l’ambient enrarit que es respirava a França després de la Segona Guerra Mundial, amb l’holocaust com a presència constant. Curiosament, en les seves obres biogràfiques dels anys setanta aquesta memòria de la infància no hi és, però als vuitanta es va convertir en una obsessió patent en peces amb referències concretes als jueus desapareguts durant la guerra, com també en altres que van sorgir de la mateixa inquietud.
Allò que obsessiona Boltanski, tant en les cares anònimes d’El Caso com en les obres que fan referència a les víctimes de l’holocaust, és que algú aparentment normal pugui arribar a ser, en una situació extraordinària, víctima d’un fet terrible o –com va passar a França durant la guerra– botxí, delator o criminal. A Achives de l’année 1987 du Journal ‘El Caso’ Boltanski mostra la vigència de l’horror: l’horror quotidià, la manera com hi convivim i l’evidència que aquest horror no es pot reconèixer perquè troba les seves víctimes i els seus botxins en cares anònimes.
