Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Esmorzar al Caire II
Títol original: Breakfast at Cairo II
1985
Tècnica mixta sobre tela
Dimensions: Díptic: 115 x 393 cm
Referència: ACF0376
Afegir a la meva Col·lecció
La pintura de Juan Suárez ha transitat per territoris perfectament diferenciats i, tot i això, ha mantingut unes claus i uns referents inalterables en el transcurs dels seus gairebé trenta anys d’activitat plàstica. La seva fidelitat a l’abstracció no ha estat obstacle perquè un dels suports principals del seu treball sigui una certa formulació figurativa, que s’apropia de motius geomètrics simples o de figures elementals.
El rerefons dels seus quadres estableix una línia amb el cosmopolitisme, amb l’alta cultura, amb el sentiment i la iconografia religiosos, amb la tradició taurina andalusa i també amb la sumptuositat cultural de la ciutat on resideix, Sevilla. Aquest aliment cultural i imaginari profund ha esta un signe distintiu, així mateix, en l’obra dels seus companys de trajectòria.
Breakfast at Cairo pertany, per dir-ho d’alguna manera, a la segona etapa de la seva carrera. La primera se’ns mostra com regida per un geometrisme matemàtic i una dissolució de la pasta pictòrica en el suport de la tela, que es prolonga en un cromatisme matisat. En aquest segon període, en canvi - es pot ben veure en una fotografia de l’artista pintant al seu estudi -, Suárez densifica les textures i la cromia, que apareix, malgrat tot, com enfosquida i aombrada, trencada sobtadament per una fogonada de vermell o un llampec de color blau viu. És com una pintura refregada sobre la tela, en la qual el gest del pintor marca la seva empremta i el seu solc. A més, no sempre d’una manera premeditada, sinó dut per l’atzar, Suárez multiplica els plafons que componen cada obra concreta, «la qual cosa realça -com afirmava Kevin Power- encara més, si fos possible, la seva brutal interacció».
Aquest quadre es va pintar entre els anys 1983 i 1987, en un moment especialment fecund de la producció d’aquest artista, quan les seves preocupacions, com assenyalen els seus títols, ens remeten a l’estil -«Serie gótica»-, a l’escenografia -La lámpara del teatroEntre el resplandor de los santos, In ictu oculi.
