Enrere
Pedres negres sota llum groga
Títol original: Black Stones Under Yellow Light
1987
Instal·lació elèctrica i blocs de marbre negre
Dimensions: 38 x 500 x 600 cm
Referència: ACF0362
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció
L'heterogènia i complexa obra de Bruce Nauman abraça una sèrie de temes que van sorgint de manera recurrent. Un d'aquests fa de columna vertebral de tota la seva producció, sobretot des del final de la dècada dels setanta: l'anàlisi de la imposició dels processos de socialització. El mateix artista explica sobre el seu treball: «és el producte de la ira que sento per la condició humana. […] M'exaspera el nostre potencial de crueltat i la capacitat que tenim les persones d'ignorar les situacions que no ens agraden ». Les tres obres de la Col·lecció d'Art Contemporani Fundació "la Caixa" reflexionen, en graus diferents, sobre aquestes qüestions. Black Stones Under Yellow Light consta de trenta-dos blocs de marbre agrupats formant una ics en una sala il·luminada per tubs fluorescents que projecten llum groga. Els cubs de pedra són de dimensions lleugerament diferents: uns fan 34,9 cm costat, i d'altres, 38,1 cm. El 1975 Nauman va presentar la seva primera obra de blocs de pedra, Consummate Mask of Rock. Durant els dos anys següents va fer una desena d'obres similars, en què juga de diferents maneres amb la disposició geomètrica dels blocs. Per bé que feta posteriorment, Black Stone Under Yellow Light es basa en un dibuix del 1977. L'ús de la llum groga tampoc no és nou en Nauman (Installation with Yellow Light, 1971). La primera sensació que tenim en entrar a la sala és de desconcert. L'àcida llum converteix l'espai en alguna cosa ominosa, que rememora les situacions desagradables que, segons Nauman, tots neguem. La lleugera diferència en les dimensions dels cubs de marbre també crea una momentània sensació de desorientació. És el terra que no és pla, o és que amb aquesta llum tan incòmoda els ulls ens enganyen? Aquest joc amb les percepcions de l'espectador es veu reforçat per la forma en què estan disposats els blocs. Des de qualsevol punt de la sala, qualsevol intent de moviment sembla que és negat per la disposició en forma d'ics dels blocs, que impedeixen a l'espectador d'exercir un veritable control sobre les seves pròpies accions: encara que podem veure el conjunt de l'espai, només podem caminar seguint les direccions que ens han delimitat. El resultat és una experiència clarament incòmoda. Davant la ruptura de les nostres expectatives i l'enfrontament amb el que és desagradable, es produeix una reacció intuïtiva de fugida. D'aquesta manera, Nauman posa a prova la nostra capacitat de suportar situacions hostils, per a les quals la nostra experiència prèvia no ens ha preparat. A través d'una alteració senzilla i contundent de la geometria i la il·luminació, Nauman materialitza un espai en què es manifesta la xarxa de normes polítiques i socials que regeixen la nostra vida.

Obres que et poden interessar