Lightbox
Enrere
Sense títol
Títol original: Sin título
1985
Fusta i pedres pintades
Dimensions: 300 x 1480 x 450 cm
Referència: ACF0336
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció
Aquesta peça sense títol, una de les més emblemàtiques de l’autor grec, consisteix en dues parets contigües tapiades amb pedres parcialment acolorides per immersió en pintura negra. L’estructura de fusta amb un prestatge col·locada a la paret més curta és, en realitat, la part vertical d’una creu. Aquest treball, fet a la meitat de la dècada de 1980, moment en què la pintura neoexpressionista estava en ple auge a tot el món, és una rèplica subtil a la situació d’aquella època, però no una rèplica directa, sinó mitjançant l’aplicació de les teories de l’artista sobre conceptes com la contemporaneïtat i l’estil. No és casualitat que durant els anys seixanta Kounellis i altres artistes de l’arte povera rebutgessin la pintura, ja que consideraven que estava lligada a una coherència estilística retrògrada i que era un producte del passat. Kounellis opinava que l’estil era una simulació molt suada d’una unitat ja perduda i que, per tant, havia de ser superat i suplantat per una noció de paisatge trencat, cohesionat únicament per la vitalitat del fragment, pels vestigis reals que aquest fragment evoca en ser transmutat per l’artista. En aquest treball Kounellis sembla respondre al debat suscitat per la postmodernitat pictòrica –i en part també escultòrica– pel que fa a les lectures del passat i a la seva capacitat d’intervenir en el present. Aquesta anàlisi, però, sembla que va més enllà, ja que també es refereix a una «suposada» necessitat d’eclecticisme a fi d’abraçar conceptes històrics, com sostenia gran part de la crítica postmoderna dels vuitanta. Kounellis suggereix la importància d’una «mètrica històrica» no quantitativa ni lineal, que flueix incessantment en la visió de l’artista. El mateix Kounellis considera que les seves obres són visionàries, i s’autoqualifica d’«home antic i artista modern«. El temps històric del material i la percepció de la seva pròpia contemporaneïtat («penso amb els ulls») en un espai viu constitueixen dues de les característiques principals del treball de Kounellis. Sens dubte, aquesta obra condensa gran part de les inquietuds d’aquest artista grec, com el concepte de referencialitat universal –el mur de pedres, pòsit d’història judeocristiana, més la fusta vertical d’una estructura de crucifix–, que Kounellis no dubta a situar dins del marc de l’humanisme: «L’humanisme no és una època, és una constant cultural, una perspectiva sobre l’home, una filosofia», deia el 1988. Paral·lelament, també es percep en aquesta obra l’interès de Kounellis pel que Gloria Moure ha anomenat «aglomeració de material escènic de condició paisatgística». Les seves obres, que acostumen a ser instal·lacions de gran volum espacial, juguen amb visions excèntriques i dislocades, però no a partir del recorregut en l’espai, sinó precisament gràcies al joc i a la disposició dels materials que utilitza. El concepte d’escenografia respon a la voluntat de l’artista de recrear teatralment determinades emocions, de ritualitzar-les, de congregar la vida i la història en un marc dialèctic.

Obres que et poden interessar