Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Es compta darrere l'os - ESPAI DE DOLOR
Títol original: Hinter dem Knochen wird gezählt - SCHMERZRAUM
1983
Planxes de plom, ferro, bombeta i anelles de plata
Dimensions: 295 x 545 x 740 cm
Referència: ACF0308
Afegir a la meva Col·lecció
Joseph Beuys (Krefeld, Alemanya, 1921 – Düsseldorf, Alemanya, 1986) personifica el concepte d’art que ell mateix va encunyar, va practicar i va impulsar. Segons ell, l’artista no podia limitar-se a la producció d’objectes comercialitzables, era un activista social per a qui la modificació de la consciència era en si un projecte escultòric. A través de les seves accions, les seves produccions i fins i tot les seves conferències, buscava l’«obra d’art total», alhora que es guaria a si mateix i es construïa com a obra.
Hereu del romanticisme alemany, del vitalisme nietzscheà i de l’espiritualisme d’arrel catòlica, Beuys confiava en el poder transformador de l’art i en la possibilitat de renaixement de l’ésser humà. En la instal·lació Show your wound, del 1977, Beuys ja propugnava l’exhibició dels traumes com a inici del procés de curació. El 1983 va fer una intervenció titulada Hinter dem Knochen wird gezählt – Schmerzraum a la galeria Konrad Fischer de Düsseldorf. Va cobrir les parets i els sostres amb enormes planxes de plom que creaven una atmosfera opressiva i fosca. Del sostre penjaven dues anelles de plata i una bombeta exigua. A l’habitació s’hi accedia per una única porta, directament des del carrer. La instal·lació va estar oberta de l’11 de desembre del 1983 al 15 de gener del 1984; des d’aleshores, només s’ha reinstal·lat en la seva actual ubicació, al
CaixaForum de Barcelona.
Com deia Harald Szeemann, Beuys coneixia la composició, la història, l’energia, les qualitats i els efectes de tots els materials que utilitzava. El plom és pesant i absorbeix les radiacions i la llum. La plata, al contrari, és lleugera, reflectant i bon conductor energètic. A la manera d’un alquimista, Beuys va fer servir el plom per crear una habitació hermètica, un espai de reducció interior, d’aïllament i d’incomunicació. Les dues anelles de plata, de la grandària de dos caps, de nen i d’adult, fan referència a dos estadis del creixement biogràfic i al fluir de la vida en l’aïllament del camp terrenal de plom, i estan il·luminades tènuement per la llum de la raó (la bombeta).
Beuys entenia el sofriment com un procés de purificació i, com rememora Johannes Stüttgen, el seu alumne i col·laborador, l’artista alemany parlava del «dolor del coneixement» com d’una cosa inseparable del procés existencial de conquesta de la llibertat.
