Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
La neu és negra
Títol original: La nieve es negra
1987
Acrílic sobre tela
Dimensions: 250 x 310 cm
Referència: ACF0305
Afegir a la meva Col·lecció
Aquesta obra sembla la culminació, si més no pel que fa als aspectes formals i estructurals, del cicle d’obres que introdueixen en la pintura de Gordillo els laberints i les línies sinuoses que es desenvolupen com formes gàstriques o intestinals, i que adopten títols tan eloqüents com Situación meándrica –en tres versions diferents, I, II i III– o Vesícula, totes del 1986. No obstant això, les estructures de caràcter meàndric van començar a sorgir molt abans, en obres en què es despleguen estructures de cèl·lules, com ara Sicubo (1983) i en alguns «duets» del 1984, com Dos ángeles.
D’una manera més específica, es pot considerar com a antecedent més directe i immediat de La nieve es negra l’estructura de Transmigración (1986), en la qual també es produeix una ruptura de color, determinada per una frontera diagonal, entre un àmbit dominat per tonalitats grises i negres, que generen ombres i un cert volum, i un altre àmbit en el qual els vermells i els verds tenyeixen les formes sinuoses. No obstant això, a La nieve es negra hi ha aquesta estructura inicial de canvi de color però, alhora, s’expandeix i origina una composició molt més complexa, en la qual es repeteix un segon tall de color.
En aquests mecanismes de canvi de color i d’«expansió» de la pintura, per juxtaposició d’una o diverses teles més, es poden rastrejar alguns aspectes del procés creatiu de Gordillo: les exigències d’espai estan marcades per la lògica interna de la mateixa pintura a mesura que es desenvolupa, independentment de qualsevol projecte previ, que habitualment es desborda i experimenta canvis constants al llarg del procés. Per suplir aquestes exigències de nou espai, Gordillo afegeix a un nucli formal bàsic, circumscrit a una superfície, noves unitats en les quals continua la pintura, tot completant i enriquint el projecte inicial. De fet, aquesta manera de treballar ha estat constant al llarg de la seva trajectòria, però va adquirir un relleu especial al llarg dels anys vuitanta, per exemple amb l’extensa sèrie dels «duets» (obres constituïdes per dues teles complementàries, i de vegades contraposades, de dimensions idèntiques), que constitueixen un autèntic exercici estilístic, i es va consolidar als noranta com la dinàmica essencial d’un treball de procés del qual són exemples altres obres de l’artista presents en aquesta mateixa col·lecció, com Eclipse de ratón (1991) o Malestar óptico, malestar épico (1994).
En les obres de caràcter meàndric anteriors, Gordillo defineix de mica en mica un mapa de possibilitats, desplega en la retícula un pla bàsic i estructural, com en un plantejament d’intencions. Amb La nieve es negra s’introdueix la superposició de diferents «mapes» i sorgeixen per primera vegada la noció de profunditat i, sobretot, la narració, que s’accentua amb la presència d’una rata corrent.
