Enrere

Gran Teatre del Liceu

Perejaume

1986

Oli sobre tela

Dimensions: 52,5 x 102 cm

Referència: ACF0293

Imprimir fitxa

Afegir a la meva Col·lecció

El tractament paisatgístic d’aquesta pintura, inclosos el seu format apaïsat, la seqüència de diferents plans o distàncies i la brevetat de l’atmosfera que s’hi respira, no permet sospitar que, de fet, s’hi representa un espai molt més complex. L’únic indici que ens pot portar a revisar aquesta primera impressió és una butaca vermella situada al racó inferior esquerre del quadre. Es tracta d’una butaca com les que ocupen la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Estranyament, aquest seient envellutat apareix exempt i separat de qualsevol altra referència al teatre barceloní. La presència d’aquest objecte aliè al paisatge solament es justifica des d’una perspectiva literària, ja que per mitjà de l’escriptura Perejaume crea una geografia fictícia, una geografia que expandeix extraordinàriament les dimensions naturals del Gran Teatre del Liceu. Amb textos com Garatge Liceu (1990) o Liceu. Mapa de Catalunya estampat amb cendres del Gran Teatre del Liceu (1995), es confirma una visió en la qual els fragments del teatre s’escampen per una vasta extensió de territori, com si la trama de la platea s’hagués dilatat extremadament. Aquesta pintura està vinculada estretament a una sèrie d’instal·lacions titulada «Pintura i representació» (1988-1991). En aquestes instal·lacions, uns grups de butaques de teatres coneguts, com el Palau de la Música Catalana de Barcelona o el Teatro María Guerrero de Madrid, s’ubiquen en una platja del delta de l’Ebre o darrere l’aparador d’una galeria d’art, respectivament. En certa manera, la pintura ocupa un lloc intermedi entre la hipòtesi plantejada en el text i la consumació del projecte mitjançant aquestes instal·lacions. No obstant això, cal reconèixer que la imatge d’aquest teatre de grans dimensions s’acosta molt a la idea d’un món convertit tot ell en espectacle. El tractament pictòric d’aquesta pintura, però, s’associa deliberadament amb una visió romàntica del paisatge. D’aquesta manera, Perejaume escurça les distàncies entre la visió pròpia del romanticisme i la de la societat de l’espectacle. El nexe es podria trobar en la recerca d’una visió global.

Carlos Guerra