Enrere

Negre, blanc i vermell

Antoni Tàpies

1984

Tècnica mixta sobre tela

Dimensions: 200 x 276 cm

Referència: ACF0276

Imprimir fitxa

Afegir a la meva Col·lecció

A la dècada dels vuitanta Tàpies va reprendre amb força el camí de la pintura, i les seves composicions van deixar de tenir el rígid esquema ortogonal d’algunes de les seves obres anteriors: espais de silenci de gran dramatisme passen a vertebrar-se en estructures tractades amb una gran llibertat. En aquestes atmosferes buides, de moviment inquietant i llums espectrals, sorgeixen enigmàtiques presències amb un cert caràcter figuratiu, dibuixades a partir del gest i la matèria. En l’obra Negre, blanc i vermell, el magicisme oníric característic de l’etapa daualsetiana es depura de detalls en unes superfícies expressionistes, de matèria solcada per incisions subtils, on es perfilen una sèrie de motius amb una estructura de significació complexa. Són símbols amb una càrrega metafòrica important, formes que responen a un gest sorgit del buit més sever o un espai mental en el qual la matèria està immersa en la qualitat intrínseca de la seva pròpia essència. De manera recurrent, en l’obra de Tàpies trobem formes de múltiples significats: creus, lletres, paraules, triangles, portes, taules, cadires, ulleres, llits, petjades, parts del cos humà, etc.; imatges d’objectes i símbols o imatges d’objectes com a símbols que evoquen i suggereixen el tema de la mort, la malaltia i el sexe, o bé simbolitzen la denúncia d’una circumstància d’opressió política. La relació que aquestes formes d’una quotidianitat ancestral estableixen amb la biografia de l’artista és fonamental per desvetllar-ne l’enigme.

Eva Solans