Enrere
Summer Kisses
1992
Esmalt sintètic sobre fusta
Dimensions: 92 x 87,5 x 75,5 cm
Referència: ACF0274
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció
Un dels temes reiteratius en l’obra de Pello Irazu «és el de la capsa, del recipient, d’alguna cosa que conté alguna cosa», com deia l’escultor a Xabier Sáenz de Gorbea en una entrevista feta el 1987. «Intentava que la forma externa de l’objecte obeís a una estructura interna, no formal, que el tema no fos el recipient ni tampoc el buit interior i aquest tipus de metafísiques, sinó una altra cosa. [...] Fer patent la complexitat del que és senzill, del que és mínim. Aquesta complexitat mai no es manifesta totalment, és el costat fosc de les coses, la part misteriosa que poden tenir. Vaig començar a qüestionar la imatge externa dels objectes, a pensar que l’estructura no obeeix només a alguna cosa formal, sinó que hi ha alguna cosa més.» Aquest procés va assolir el punt culminant en algunes de les peces que Pello Irazu va fer durant la seva estada a Nova York. L’element central de Summer Kisses tant pot fer referència a una taula en un racó domèstic interior –amb les implicacions sentimentals i biogràfiques o les reminiscències personals que es vulguin imaginar– com portar al límit l’asserció de Christian Leigh, que diu que l’escultura de Pello Irazu «és una escultura del dins i del fora». Hom diria que l’interior s’escapa del perímetre del cub en unes bandes cromàtiques iguals que les que envolten l’objecte a l’exterior. Però, alhora, l’espectador té l’oportunitat d’entrar en l’escultura, de passejar-s’hi, per dir-ho així, de manera que tant el contingut com el continent es fan interiors a la mirada. Interior i exterior es confonen en un joc pervers, trencat només pel tarannà juganer i divertit dels colors utilitzats per Irazu. Colors que, d’altra banda, no són industrials, sinó que són barrejats i pintats a mà.

Obres que et poden interessar