Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Sense títol
Títol original: Sin título
1985
Esmalt sintètic sobre planxa de ferro
Dimensions: 280 x 350 cm
Referència: ACF0257
Afegir a la meva Col·lecció
Aquesta pintura –que es va presentar per primera vegada a la sala d’exposicions de la Fundació ”la Caixa” de Madrid– pertany a la sèrie «Arthur Rimbaud au Harar», que Enzo Cucchi va fer l’any 1985, en rememoració del viatge que va emprendre el poeta francès Arthur Rimbaud a Abissínia per instal·lar-se a la ciutat de Harar i passar-hi els últims anys de la seva vida. Aquesta experiència de Rimbaud, marcada fonamentalment pel seu silenci literari i per la incapacitat de tornar a ser el poeta radical i avançat que havia estat, es va convertir, al llarg del segle xx, en referència per a molts artistes i, alhora, en metàfora de la dificultat que implica afrontar l’acte creatiu. Per tal de recollir tots aquests aspectes es va organitzar l’exposició «Rimbaud et les artistes du xxe siècle», presentada al Musée Cantini de Marsella els anys 1991-1992, per a la qual es va seleccionar aquesta obra de Cucchi. La mateixa pintura va ser el punt de partida de la breu mostra «Arthur Rimbaud / Enzo Cucchi. Caravanes de relats», que es va fer al Centre Cultural de la Fundació ”la Caixa” de Vic el 1995, en la qual es van fondre les experiències de tots dos creadors.
Al llarg del 1985 Cucchi va fer una sèrie de pintures a partir de l’experiència africana de Rimbaud. Sense oblidar el mite literari del poeta, les seves aventures a través del desert amb les caravanes de mercaderies que es desplaçaven per la zona del golf d’Aden van esdevenir per a Cucchi un motiu crucial per reflexionar pictòricament sobre el paisatge desèrtic, sobre el clima sufocant de la zona i sobre temes tan suggeridors com la mort i el silenci. Després d’uns anys durant els quals la seva pintura s’havia emmarcat profundament en els traços fonamentals de la transavantguarda italiana –és a dir, una figuració de forts volums en la qual ja es mostrava el paisatge com a suport i alhora com a motiu per experimentar tota mena de noves aportacions matèriques–, en aquesta sèrie Cucchi s’allunya de qualsevol tipus d’anècdota i se centra plenament en el tema del paisatge. Així, intenta reflectir les enormes extensions desèrtiques per les quals s’havia desplaçat Rimbaud durant més de deu anys, i que el mateix poeta havia descrit com «una cosa semblant a l’horror presumible dels paisatges lunars». En aquesta pintura Cucchi ha compost una «caravana de cranis», tot reprenent un tema important en la seva obra, la presència de la mort, manifestat per mitjà d’una imatge arquetípica com és el crani. Els cranis imiten, per la manera com estan col·locats, una caravana que transita pel desert –com passa en una altra pintura d’aquesta mateixa sèrie en la qual els cranis han estat substituïts per camions petits–, però al mateix temps es converteixen en una metàfora del temps transcorregut. El tractament del suport pictòric, que en aquest cas és una planxa de ferro, permet a l’artista malmetre el material i mostrar-nos un paisatge torturat per la calor, dens, d’un vermell brillant, buit i silenciós com les rutes per les quals va caminar el poeta.
