Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Dionís Aeropagita - L'ordre dels àngels
Títol original: Dionysius Aeropagita - Die Ordnung der Engel
1984
-1986
Plom, zinc, cartró, filferro d'acer, acrílic, emulsió, oli i laca sobre tela
Dimensions: Díptic: 331 x 554 cm
Referència: ACF0256


A partir de l’any 1984 el paisatge va dominar la pintura de Kiefer, un paisatge de tons foscos, nocturn, amb un horitzó alt que col·loca l’espectador directament de cara a la terra, una terra cremada, devastada i assolada pel patiment humà. És un paisatge que, en aquella època, l’artista havia complicat visualment tant pel que fa a la imatge com al treball de la superfície pictòrica.
Dionysius Aeropagita - Die Ordnung der Engel, pertanyent a la sèrie d’àngels, és sens dubte una obra densa en significats i rica en efectes pictòrics. Es tracta d’una pintura construïda amb capes d’oli molt gruixudes que inclouen i suporten materials diversos. També és una pintura esquerdada i parcialment cremada per representar el paisatge arrasat. El seu significat convida a l’especulació, sobretot tenint en compte que la iconografia de Kiefer sorgeix d’una barreja d’elements gnòstics, cabalístics i místics. Com indica el títol, escrit a l’angle superior esquerre de la tela, Kiefer parteix del text del Pseudo-Dionís aparegut al segle V, que estableix una jerarquia celestial de nou ordres d’àngels –serafins, querubins, trons, dominacions (o dominis), virtuts, poders, principats, arcàngels i àngels– que figuren en ordre descendent segons la proximitat a Déu. Per simbolitzar aquests àngels, l’artista situa cada ordre en roques fetes amb plom i penjades de la part superior de la tela amb un filferro; cada ordre s’identifica amb un cartell de cartró que du el número i el nom de cada tipus d’àngel. En moltes tradicions les roques són sagrades. En alquímia, una pràctica que sempre ha interessat a Kiefer, el plom es relaciona amb Saturn, i les roques són venerades perquè es considera que procedeixen del cel. Una hèlix d’avió, també de plom, domina l’obra, com a símbol del vol i, per tant, de transcendència. En el títol, Kiefer ha alterat el nom «Areopagita» i l’ha convertit en «Aeropagita», aparentment amb la finalitat d’emfasitzar les significatives implicacions amb el tema aeri i celestial, que remata amb l’al·lusió a l’aeroplà. L’artista considera l’hèlix un objecte que es trasllada a través del temps amb un moviment en espiral, i que porta la història a la superfície de la pintura.
Com en altres pintures de la mateixa època, Kiefer representa en aquesta obra el tema de la salvació espiritual. El poder celestial baixa a la terra una vegada ha estat purificada pel foc (la terra cremada). I com a la pintura que va fer l’any 1974 titulada Painting = Burning, Kiefer associa el foc als poders redemptors de l’art, que és capaç de restaurar la terra, la societat, i transportar-la a la seva condició més espiritual. No obstant això, també es podria interpretar que Kiefer en fa una ironia, ja que col·loca en l’obra una hèlix de plom que no pot volar i simbolitza la substància celestial –l’esperit aeri– amb un dels materials més pesants de la terra.