Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Esmorzar al Caire
Títol original: Breakfast at Cairo
1986
Tècnica mixta sobre tela
Dimensions: Tríptic: 195 x 345 cm
Referència: ACF0251
Afegir a la meva Col·lecció
Si bé la pintura de Juan Suárez ha transitat per territoris perfectament diferenciats, l’artista sempre ha mantingut unes determinades claus i uns referents inalterables al llarg dels gairebé trenta anys d’activitat plàstica. La seva fidelitat a l’abstracció no ha impedit que un dels suports principals del seu treball sigui una certa formulació figurativa, que s’apropia de motius geomètrics simples o de figures elementals.
El rerefons dels seus quadres estableix un vincle amb el cosmopolitisme, amb l’alta cultura, amb la iconografia i el sentiment religiosos, amb la tradició taurina andalusa, i també amb la sumptuositat cultural de Sevilla, la ciutat on resideix. Aquest aliment cultural i imaginari profund també ha estat un signe distintiu en l’obra dels seus companys de trajectòria artística.
Breakfast at Cairo pertany, per dir-ho així, a la segona etapa de la seva carrera. La primera etapa està marcada per una geometria matemàtica i una dissolució de la pasta pictòrica en el suport de la tela, que es prolonga en un cromatisme matisat. En el segon període, en canvi –com podem veure en una fotografia de l’artista pintant al seu estudi–, Suárez densifica les textures i la cromia, que malgrat tot apareix enfosquida i penombrosa, trencada sobtadament per una fogonada de vermell o una llampada de blau intens. És com si es tractés d’una pintura refregada sobre la tela en la qual el gest del pintor imprimeix el seu rastre o empremta. A més, no sempre de forma premeditada sinó guiat per l’atzar, Suárez multiplica els plafons que componen cada obra concreta, «cosa que realça més, si encara és possible, la seva brutal interacció», en paraules de Kevin Power.
Suárez va pintar aquest quadre entre el 1983 i el 1987, un moment especialment fecund de la seva producció en el qual les preocupacions de l’artista, com els títols de les seves obres indiquen, ens remeten a l’estil –«Serie gótica»–, al fet escenogràfic –La lámpara del teatro– i, com sempre, a una intimitat sagrada que evoca religiositat: Entre el resplandor de los santos, In ictu oculi.
