Enrere

Eclipsi de ratolí

Títol original: Eclipse de ratón

Luis Gordillo

1991

Acrílic sobre tela i paper

Dimensions: 250 x 175 cm 221 x 100 cm

Referència: ACF0194

Imprimir fitxa

Afegir a la meva Col·lecció

Eclipse de ratón manté una estructura que respon, en certa manera, a la dualitat present en els «duets» de la dècada dels anys vuitanta. No obstant això, en aquesta obra es trenca la simetria entre les dues parts que constitueixen l’obra, es desplaça l’eix d’unió entre totes dues i se superposen els dos quadres, cadascun de format i dimensions diferents. El que determina la unitat de l’obra és la dinàmica de la pintura, la qual s’estén d’una superfície a l’altra a través de connexions que permeten desenvolupar paral·lelament formes bàsiques amb una forta càrrega argumental i plàstica. Més d’una vegada Gordillo ha definit aquestes formes bàsiques com a «arguments plàstics», uns elements que, d’altra banda, estableixen contextos comuns per a les diverses obres. Luis Gordillo va fer aquesta obra en un moment en el qual treballava amb una gran llibertat l’acoblament de les diverses unitats que han de configurar el resultat final de la pintura. Utilitzava un mètode segons el qual l’atzar, la coherència interna de la mateixa pintura i un sentit arquitectònic o constructiu es combinen amb una forta càrrega imaginativa. El quadre es compon d’altres quadres diversos, de manera que s’eliminen les formes estables i regulars de quadrats o rectangles i sorgeixen combinacions capritxoses i anguloses. El resultat d’aquest procediment és l’objectualització del quadre i, per extensió, de la pintura, i a partir d’aquell moment es va convertir en una característica essencial i d’un gran dinamisme de la seva obra posterior. Aquest procés es basa en recursos associatius de pintures que s’executen paral·lelament i que conviuen durant llargs períodes de temps a l’estudi. Gordillo combina així l’atzar amb la reflexió i el càlcul meditat de possibilitats, i en fa moltes proves prèvies. D’aquesta manera, una mateixa estructura pot originar diverses obres, però després el procés les transformarà en treballs radicalment diferents. En aquesta etapa Gordillo emprèn una documentació fotogràfica sistemàtica d’aquests processos, que en revelen nombroses claus i que s’han convertit en un resultat plàstic paral·lel a la pintura.

Santiago B. Olmo